València vol convertir el nou llit del Túria en un espai natural d'ús ciutadà

El consistori planteja adequar zones per a la ciutadania, preservar la biodiversitat ecològica i aconseguir un cabal de riu continu i permanent
12 febrer 2019 13:10h
Aquesta reformulació del nou llit donaria la possibilitat de mobilitat tant a espècies animals i vegetals com a ciutadans. / AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

VALÈNCIA. Enguany se celebra el 50é aniversari de la inauguració del nou llit del Túria i, coincidint amb aquesta data, l'Ajuntament de València ha ficat la primera pedra d'un nou propòsit: fer compatible la funció hidràulica amb la funció ecològica i social. En eixe sentit, des del consistori s'ha realitzat un estudi de viabilitat de les possibilitats del nou llit per a acollir, a més d'un cabal de riu continu i permanent –un fet que no ocorre en l'actualitat–, altres usos per a "recuperar espai públic" per a la ciutadania i preservar les zones ecològiques per a espècies vegetals i animals. Encara que açò és una idea inicial sobre la qual treballar i no un projecte com a tal, ja fa entreveure com podria ser el nou llit d'ací a unes dècades. 

La idea presentada té en compte la creació de tres eixos al llarg de tot el nou llit, que el dividirien en un eix hidràulic, un d'ecològic i un altre de social. En la part hidràulica es podria configurar un cabal de riu continu i permanent gràcies a l'aigua procedent de les depuradores, principalment, i a més continuarà tenint la funció de protegir els municipis en cas d'inundació. A més, es plantegen la possibilitat de crear tres cabals: un d'ecològic, amb un cabal mínim permanent; un altre cabal de reserva, amb zones inundables per a suportar les avingudes mitges, i un cabal total, que suposa la garantia de posar fora de perill l'àrea metropolitana en cas de gran avinguda. 

Per l'altra banda, l'eix ecològic es preveu com a un canal de tràfec de flora i fauna entre els parcs naturals del Túria i de l'Albufera, amb la generació d'hàbitats al voltant del canal d'aigua. Aquesta connectivitat ecològica donaria la possibilitat de mobilitat a les espècies, al temps que es recuperen espais naturals. L'eix social és una proposta per a generar espais públics per a la ciutadania, com per exemple senderes, carrils bici, miradors, zones d'esbarjo i el tractament dels talussos per a intervencions artístiques o per a la instal·lació de plaques solars. Tot això es planteja que tinga portes acotades d'accés en diferents punts pròxims a les poblacions. 

"Dignificar un espai públic"

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presentat aquest dimarts l'estudi, junt amb el regidor delegat d'Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i el coordinador de la proposta, l'arquitecte urbanista Rafael Rivera. Tot i que com han indicat es tracta encara d'un estudi preliminar i no d'un projecte, ja que no s'ha plantejat ni el cost econòmic ni el temps necessari, Ribó ho ha presentat com el fi d'un projecte que va començar ara fa cinquanta anys i que servirà per a "dignificar un espai públic" i posar solució als problemes de connectivitat i comunicació que pateix el veïnat dels municipis del Sud, que es van veure "marginats" amb la construcció del nou llit. 

En eixe sentit, l'alcalde ha indicat que aquest esborrany del que pot arribar a ser el nou llit "és un projecte de València, però no només de la ciutat", ja que afecta els municipis del sud Quart de Poblet, Xirivella i Mislata (tots ells de l'Horta Oest) i els pobles del Sud La Torre, Forn d'Alcedo, Castellar-l'Oliveral i Pinedo. Per això, Ribó ha exposat que presentarà aquest estudi de viabilitat als seus alcaldes i alcaldesses, així com a l'Associació de Municipis vinculats al Parc Natural del Túria, a la Gestora i Junta Rectora del Parc Natural del Túria i a les administracions corresponents (Diputació, Generalitat i Estat). La idea és generar un organisme que represente totes les administracions implicades, ciutadania i organitzacions. 

Comunicació transversal

Ribó ha destacat sobre aquest nou plantejament que es pretén afavorir "la comunicació transversal" entre els municipis d'una banda i l'altra del riu, una comunicació que ara "si no es fa en cotxe, no es pot fer". Així, l'estudi vol, a més de renaturalitzar l'espai, possibilitar la interconnectivitat dels pobles nord-sud. A més, el primer edil ha dit que aquest estudi està "d'acord amb les directives europees i amb el finançament europeu".

El regidor Sergi Campillo ha explicat que "es vol compensar els pobles del sud que van haver d'assumir la infraestructura" del nou llit del Túria. A més, ha recordat que aquest treball es vol "fer amb una visió metropolitana", ja que la ciutat ha estat "molts anys tancada en si mateixa". Campillo també ha dit que amb aquest plantejament es podrà connectar des de l'últim poble del Parc Natural de l'Albufera a l'últim del Túria. 

Quasi 12 quilòmetres de llit

El nou llit del Túria té una longitud d'11,8 quilòmetres situats entre l'Assut del Repartiment, a Quart de Poblet (Horta Oest), i la desembocadura del riu en la mar. A més, compta amb una capacitat hidràulica de 5.000 metres cúbics per segon, reduïda pels nous ponts construïts a partir del projecte inicial de fa 50 anys.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next