VALÈNCIA. El discurs de canvi enfront de l’emergència climàtica s’ha instal·lat al govern municipal de València. Per a refermar la postura de convertir-se en una ciutat “verda”, l’Ajuntament de València impulsarà un pla per a augmentar els espais naturals de la ciutat i incrementar les zones d’enjardinament i les plantacions a les ciutats. Amb això, l’objectiu és crear un “entorn saludable” que fomente la resiliència de cara a adaptar-se a un futur marcat per la crisi climàtica.
A grans trets, aquesta proposta, batejada com a Pla Verd i de la Biodiversitat 2020-2050, pretén augmentar les zones enjardinades i verdes de la ciutat amb una projecció de llarga durada. Aquesta “renaturalització” de la ciutat es durà a terme mitjançant la plantació d’espècies als terrats dels edificis o els jardins verticals; l’impuls dels corredors verds del llit del Túria, i la creació de boscs urbans que connecten diversos espais de la ciutat. Fins i tot, el pla obri la porta a redissenyar els carrers i alçar la calçada per a tractar de baixar la temperatura de la ciutat, que s’ha incrementat en els últims anys per les grans zones d’asfalt que constribueixen a les illes de calor existent.
Aquest dijous, l’alcalde de València, Joan Ribó, i el regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, han presentat les grans línies del que serà el Pla Verd i de la Biodiversitat 2020-2050, que comença ara a definir-se de cara al seu impuls l’any vinent. Aquest projecte, si bé prové de la Regidoria d’Ecologia Urbana –una àrea de la qual Ribó ha reivindicat que no vol que es quede en “paraules buides”, sinó que contribuïsca a impulsar un “nou model de ciutat”– també implicarà la resta de delegacions. S’espera, a més, que compte amb la participació de la ciutadania.
“Venim d’un silenci antic i molt llarg”. Amb aquesta cita a Raimon, Ribó ha volgut assenyalar les escasses polítiques d'”enverdir” la ciutat que es van dur a terme durant l’etapa del Partit Popular. De fet, l’alcalde ha posat com a referència el pla verd del 1994, que es va dissenyar i “es va guardar en un calaix”. El pla actual, així, “recupera” en certa forma l’esperit d’aquell pla –ara ja obsolet– i planteja un canvi de model cap a una ciutat més verda i sostenible.
El pla ha sigut presentat al Parc Central de València, un espai que es pren com a referència de “model d’inserció de la natura en la ciutat”, segons ha explicat Ribó. Junt amb ell, altres parcs de la ciutat, com ara el de la Rambleta, el de Malilla o el de Benimàmet, marquen un precedent a l’hora d’augmentar les zones verdes de la ciutat.
L’obertura d’una Oficina Verda –en la línia amb l’actual Oficina de l’Energia– també serà una dels plantejaments del nou pla. Junt amb ell, la creació d’un mapa de la biodiversitat i la introducció de noves espècies als jardins de València –com s’ha tractat de fer amb els esquirols al parc de Vivers–.
El regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, també ha explicat que l’impuls del pla anirà de la mà del foment de la participació ciutadana. Per exemple, es donarà suport a iniciatives del foment de l’agricultura urbana, com ara el recent projecte de l’Ajuntament amb Ciutat Vella Batega, i també s’encoratjarà el veïnat perquè renaturalitze els balcons i els carrers amb els tests i les plantes que desitgen cultivar.
Aquest pla pretén convertir-se en el fre del canvi climàtic, reforçar el pulmó verd de València, i així, canviar el paradigma de la ciutat com a trampolí de la construcció. No obstant això, el reforçament de la biodiversitat i els horts urbans contradiu algunes de les operacions urbanístiques que podien escometre’s pròximament.
Un dels casos és el PAI de Benimaclet Est, del que part de les associacions veïnals demanen la seua aturada. Preguntat per aquest assumpte, l’alcalde de València, Joan Ribó,,ha assegurat que si bé a l’Ajuntament li sembla exagerada la superfície a construir, aturar-ho “eixiria molt car a l’Ajuntament”. Ribó no ha tancat la porta a estudiar una solució “viable econòmicament” i consensuada amb el veïnat.
