València vol ser capital internacional de la música aprofitant l'activitat cultural de la ciutat

L'Ajuntament s'emmiralla en Toronto, Austin i Melbourne per a "esprémer la matèria primera" local i aconseguir el reconeixement de 'Music City'
1 abril 2019 13:51h
La Universitat de València està realitzant un treball quantitatiu de l'activitat musical de la ciutat. / EVA RIPOLL

VALÈNCIA. A València hi ha una quantitat immensa d'activat musical. Històricament n'hi ha hagut, però, també és cert que durant anys, cadascú ha fet la guerra pel seu compte. La llista d'esdeveniments musicals és tan llarga com diversa. La capital valenciana acull diversos conservatoris, la seu europea de la Berklee –l'única fora de Boston amb què compta la universitat nord-americana–, desenes d'agrupacions musicals des de bandes fins a corals, suma festivals de tota mena des de la clàssica fins al pop i té "dos temples" a l'antic llit del Túria com són el Palau de la Música i el Palau de les Arts, com els ha qualificat aquest dilluns l'alcalde de València, Joan Ribó.

Amb aquest ecosistema musical, l'Ajuntament de València vol aconseguir el reconeixement de ciutat internacional de la música, és a dir, ser Music City, la distinció que ja ostenten metròpolis com ara Toronto (Canadà), Melbourne (Austràlia) i Austin (Estats Units). Per això, l'àrea d'economia aplicada a la cultura de la Universitat de València està treballant per a quantificar l'activitat musical de la ciutat, un seguit d'esdeveniments als quals, durant aquesta legislatura s'han afegit els concerts que tenen lloc a la Marina i els que es faran al futur auditori Arena, un nou espai que naixerà al voltant del complex esportiu i d'oci de la Font de Sant Lluís –l'actual seu del València Basket. 

Ribó també ha destacat la presència dels músics valencians, pràcticament distribuïts per tot el món, o com la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) aglutina el 50% de les bandes de música de l'Estat. En aquest sentit, la setmana passada va demanar el Princesa d'Astúries per a la FSMCV", ha recordat Ribó durant la presentació al Palau de la Música d'aquest procés per a aconseguir aquesta marca distintiva internacional que permetrà "dinamitzar econòmicament" la ciutat i implementar l'atractiu turístic a través d'una oferta cultural més ordenada.

"No sempre hem sabut fer de la música la nostra bandera", ha indicat, al seu torn, la regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música Glòria Tello, qui ha destacat que a la ciutat existeix "matèria primera" en gran quantitat però cal "esprémer-la". Per això, l'estudi quantitatiu amb què està treballant ja la Universitat de València permetrà als programadors "no solapar-nos" a l'hora d'organitzar l'oferta musical de València i que aquesta al mateix temps es puga "complementar" amb les "necessitats que es detecten", ha indicat la regidora.

L'estratègia per a ser Music City consta de quatre fases de les quals el projecte ja ha iniciat la primera. / AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Això no obstant, el títol de Music City no és una marca que atorgue cap organisme internacional, sinó que és un objectiu a què aspiren les ciutats que ja compten amb un elevant nombre d'activitats musicals i que "s'enriqueixen" amb l'elaboració del projecte perquè ajuda a posar damunt de la taula "les fortaleses i les febleses", ha destacat Joan Ribó, i trobar, a través d'estratègies col·lectives, solucions.

Objectiu, Music City

Per a aconseguir el reconeixement de València com a Music City, el Palau de la Música va traure a concurs l'elaboració d'un informe quantitatiu de l'activitat musical de la ciutat que va guanyar el departament que dirigeix José María Nácher. L'elaboració de l'anàlisi té un cost, segons ha recordat Tello, de 25.000 euros més IVA i ja ha començat a elaborar-se. Cal recordar que el mateix professor de la UV ja ha fet altres informes similars per al departament de Turisme de la Generalitat durant aquesta legislatura.

Ribó ha destacat que València s'ha marcat l'objectiu de ser Ciutat de la Música perquè, de la mateixa manera que durant aquesta legislatura "hem dissenyat una ciutat on la invocació té un paper aglutinador". Per a ser "un referent cultural europeu", el consistori seguirà una estratègia definida en quatre fases.

La primera etapa d'aquest objectiu és fer l'anàlisi de la producció musical a València –aquesta que correspon a la UV, ja estaria en marxa– i conéixer les oportunitats existents en l'àmbit europeu, estatal i valencià. La segona fase permetrà establir allò que ja funciona i allò que no a la ciutat i dissenyar una estratègia de manera participativa per a buscar possibles solucions. En aquest sentit, Ribó ha apuntat que s'està treballant amb els canvis en les llicències d'activitat d'aquelles sales de València que acullen música en directe.

La tercera fase d'aquest projecte passa per fer trobades sectorials amb els agents del sector musical començant amb les administracions públiques que tenen competència en matèria de regulació –el consistori, la Generalitat i la Diputació de València–; les reunions també s'abordaran amb els representants del sistema educatiu –conservatoris, acadèmies i societats musicals–, els músics, programadors i periodistes, els representants del teixit empresarial musical i d'aquell relacionat amb l'hostaleria, l'oci i el turisme i també amb els operadors externs.

L'última parada d'aquest procés passa per llançar l'Estratègia València Music City a l'àmbit estatal i europeu i posicionar la ciutat com a representant d'aquesta marca a través de les entitats públiques i privades.

next