«Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança», diu la dita. El mal, però, ja era present a terra valenciana abans de la fatídica data del 25 d’abril de 1707. En octubre de 1706, des de Múrcia, l’ofensiva borbònica acabà literalment amb Oriola, dia 11, que fou sotmesa a un saqueig duríssim, i el 21, conqueria Elx. L’exèrcit borbònic dit de les Dues Corones (França i Castella) plantava els seus estendards a l’extrem sud del Regne amb fam de revenja i ànim de conquesta. A partir de llavors, els homes del duc Felip d’Anjou (el Felip V dels castellans) maquinaren la terrible repressió contra els valencians, que tingué el seu punt culminant amb el decret d’abolició dels Furs, les lleis del Regne, el 29 de juny de 1707. L’exèrcit militar donà pas a un altre de funcionaris castellans, absolutistes i valencianòfobs. El seu cap era el president de la nounada «chancillería» de València, el madrileny Pedro Colón de Larreátegui.
