El veïnat del Cabanyal es mobilitza per a "pressionar" i evitar el desnonament de sis famílies del barri

El col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal proposa quatre alternatives per a evitar que aquestes persones es queden al carrer
19 setembre 2019 14:32h
Entre la tardor del 2018 i l'estiu del 2019, el col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal ha aconseguit parar cinc desnonaments. / ESPAI VEÏNAL CABANYAL

VALÈNCIA. El col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal ha llançat una campanya de mobilitzacions per a pressionar les administracions públiques i les entitats privades a negociar el futur d'una finca del carrer Vicent Brull del barri, que ara pertany a un fons d'inversió, per a mantindre l'habitatge de sis famílies llogades.

Així ho han explicat aquest dijous representants del col·lectiu, que han assegurat que realitzaran "accions de pressió" per a "assenyalar els culpables". A més, han detallat que han evitat en tres ocasions el desnonament de Sara B. i la seua família, amb quatre menors, i han explicat la seua situació i la d'altres cinc famílies que també estan llogades en eixe edifici.

Aquestes famílies vivien llogades en una finca del carrer Vicent Brull del Cabanyal, propietat d'un home que va ser embargat el 2015 per un deute amb el BBVA, que es va quedar amb la propietat de tot l'edifici. En principi, una sentència judicial va obligar a mantindre els contractes de lloguer però el banc no els va facilitar un compte on les famílies havien d'ingressar el lloguer.

Aquestes famílies, que es troben en una situació de gran precarietat, no eren coneixedores que si un propietari no et dona un compte bancari, hi ha la possibilitat d'anar al jutjat i consignar un compte judicial on pagar. Davant d'aquesta situació, el col·lectiu considera que el banc pretenia aconseguir un desnonament per impagament.

Passats els mesos necessaris sense pagar, el banc va emprendre la demanda i tres famílies afectades van acudir a Espai Veïnal Cabanyal. Entre la tardor del 2018 i l'estiu del 2019, el col·lectiu ha aconseguit parar cinc desnonaments; tres de la família de Sara, i altres dos de dues famílies diferents.

A l'abril d'enguany, el col·lectiu va descobrir que el banc havia traspassat els seus actius immobiliaris al fons d'inversió Divarian, una aliança empresarial entre el BBVA, que compta al 20 % del capital, i el fons Cerverus, que té el 80%.

El col·lectiu va contactar amb aquest fons d'inversió per a tractar de negociar un lloguer social per a la família de Sara i es va paralitzar el segon desnonament. No obstant això, el juliol del 2019, "sense previ avís", Divarian va trencar les negociacions i va sol·licitar el tercer desnonament, que també van aconseguir evitar sobre la base d'un informe de vulnerabilitat econòmica de la família emés per l'Ajuntament.

Hi ha "possibilitats" alternatives

Aquesta circumstància ha concedit a la família de Sara una pròrroga de tres mesos i, a partir del 4 d'octubre, Divarian podrà sol·licitar el quart desnonament. Per això, des del col·lectiu es veuen "obligats" a emprendre una campanya de mobilitzacions, en les quals pretenen assenyalar els culpables per a pressionar el propietari de l'immoble i les administracions públiques per a negociar el futur de la finca.

En aquest context, el col·lectiu ha reclamat que no se sol·licite el quart desnonament i que s'assega a negociar. "La pilota està sobre la teulada de Divarian", ha subratllat, al mateix temps que ha detallat quatre possibilitats que ofereixen al fons d'inversió.

Entre aquestes possibilitats, està que el fons es comprometa a fer un lloguer social per a Sara i la seua família en arranjament a la seua renda i a les seues condicions socioeconòmiques; que el contracte puga estar avalat per ajudes socials, i altres convenis d'ajudes "a les quals Sara té dret i no rep", han indicat.

Una altra opció que han oferit és que l'Ajuntament compre l'edifici i el destine a lloguer social. L'última proposta preveu que el consistori desplegue el marc legislatiu necessari per a expropiar la finca i destinar-la a habitatge social.

"D'aquest marc legislatiu hi ha una mostra a Barcelona d'una primera expropiació. La llei i la Constitució permeten arribar a aquesta situació. Si ho aconseguim, establiríem precedent a València", ha sostingut.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next