L’espoli com a aglutinador i creador de consciència de país

L’espoli fiscal pot demostrar que tothom qui viu al País Valencià és menystingut. Tothom: des de la gent “antisistema” a la “reaccionària”; es senta només espanyola o només valenciana; la de les comarques interiors, la de la costa i la de les grans ciutats; haja nascut ací o a fora; parle la llengua que parle i vote a qui vote. Afecta, tot i que de manera desigual, totes les persones del País Valencià. És una qüestió tristament globalitzadora i inclusiva i que es veu a les enquestes, per exemple, en la preocupació majoritària pel sistema de finançament discriminatori.

Sembla, però, que aquesta qüestió tan clara com la llum del migdia no preocupa els partits majoritaris del País Valencià, que no denuncien amb contundència que estiguem suportant una balança fiscal negativa d’uns 5.500 milions d’euros anuals mentre patim un dels nivells de pobresa més alts de l’estat, i el que més ha crescut entre el 2008 i el 2011 després del de Canàries. Mentre patim un índex d’atur sempre per damunt del 25%, i mentre el juvenil supera de llarg el 50%. Mentre el nostre PIB per càpita està prou per sota de la mitjana estatal.

El País Valencià, que és la vuitena comunitat autònoma més pobra de l’estat espanyol. Aquesta desigualtat, lluny d’anar igualant-se respecte a la mitjana estatal, s’agreuja per l’esfondrament del model de “rajola, sol i platja” que, afegit a la pèssima gestió dels diferents governs del PP, ha provocat l’esclat d’un deute estratosfèric que superava els 20.000 milions d’euros el 2011. Estem, per exemple, a la cua en despesa sanitària per persona, tant en el rànquing estatal com a l’europeu.

Com es pot veure de forma molt didàctica a l’exposició “L’Or dels valencians i valencianes”, i també el tríptic publicat per la PDaD, no som un territori ric i ens fan pagar com si ho fórem.

La patronal valenciana s’ha plantat per primera vegada i de forma contundent contra l’espoli de Madrid. El PP valencià, que sempre ha donat suport nominal a eixa espoliació, es presenta ara com a defensor dels interessos valencians, juntament amb el PSOE-PSPV. Aquests partits, que mai estan de vacances i sempre copen els titulars, s’apunten també al discurs de l’empresariat contra l’infrafinançament.

Els altres partits no plantegen clarament el tema de l’espoli i permeten aquest “protagonisme” dels què, precisament, estan implicats en el sosteniment de l’espoliació del País Valencià. Per contra, sembla que esperen l’arribada d’un “tripartit” o un “tetrapartit” valencià que està condemnat al fracàs abans de nàixer, perquè no comptarà amb el suport d’un PP amb majoria absoluta a Madrid (fins a novembre almenys), que serà igualment necessari en el futur per a la millora del finançament autonòmic valencià i que no facilitarà a un govern “catalanista i radical” el que ni tan sols l’ha donat al PP valencià. Amb el nivell de recursos actuals, i si no suspenen l’autonomia valenciana abans, els partits d’eixe esperat govern de coalició eixit de les urnes no podran fer front a l’enorme caos econòmic que rebran en herència.

Hem d’acabar amb la indefensió ideològica dels valencians i valencianes. Hem de fer que tots i totes sàpiguen el que significa l’espoli als nostres pobles i comarques, amb els mecanismes de divulgació que ja tenim al nostre abast.

Si ho fem, si tots i totes assumim la importància d’aquesta espoliació per a les nostres vides i pel nostre futur, s’obriria el camí cap a un procés d’empoderament, un procés pel nostre Dret a Decidir i per la ruptura democràtica que és necessària per a generar el canvi que necessitem.

Plataforma pel Dret a Decidir
peldretadecidir.cat