El dissabte, 18 d’octubre, s’ha celebrat el segon consell de seguiment de La Veu del País Valencià a Antella (Ribera alta), i la PDaD ha estat present a través de de les persones que hi col·laboren amb aquest mitjà com a opinadores i agermanades.
La marxa ferma cap a la consolidació d’aquest projecte informatiu és una gran notícia, perquè necessitem mitjans que siguen referència, fets en valencià, des del País Valencià i amb la informació del País Valencià com a vocació.
Deien que RTVV vertebrava el país, tot portant el temps que feia al poble valencià més xicotet i amagat a les muntanyes fins a les grans zones urbanes de la costa, però necessitaven molt més i ens ho negaven amb la propaganda governativa, la infame manipulació informativa i la descarada ocultació de la denúncia que emanava d’aquests mitjans. L’alternativa necessària ha de mantindre eixa connexió de tot el país, dels pobles i comarques del nord fins a les del sud i de terra endins fins a la mar, a través una informació veraç, contrastada i amb espai per a totes les veus, per a la investigació i la denúncia.
Un dels consensos més clars que han eixit d’aquestes jornades és que s’ha d’acabar amb amb el “subrègim” instaurat al País Valencià pel PP, clarament identificat amb el mal govern i la corrupció i fonamentat en pilars com el balafiament dels recursos, l’endeutament, la destrucció del territori, els interessos urbanístics, el desmantellament de l’economia productiva, la mentida i la manipulació, l’empobriment de la ciutadania… El consens, però, també està en que no n’hi haurà prou amb “fer fora al PP”.
I és que el problema està en el règim principal, el règim del 78 construït com feren la Ciutadella de Barcelona, com una fortalesa front al poble i el seu dret a decidir. Ho explicà magistralment el president Josep Lluís Albinyana amb el relat de la seua experiència al capdavant del Consell Preautonòmic, on fou aïllat per a que triomfara el nyap de la gestió de competències sense control dels recursos, de l’autogovern de fireta sempre depenent dels acords de mal finançament i de les minses aportacions dels pressupostos generals de l’estat, sostenidors postfranquistes del mal d’Almansa.
Per a que realment vaja de bo, també s’ha de tombar la ciutadella postfranquista i fer al seu lloc un autèntic espai del Poble, un País Valencià de ciutadanes i ciutadans amb dret a decidir sobre el seu present i el seu futur. Per a poder decidir que s’acabe l’espoli permanent dels impostos que l’estat recapta a un territori pobre i que mai retornen, que necessitem per a generar polítiques justes i igualitàries i per a sostindre les nostres necessitats més bàsiques. Per a poder decidir quines són les prioritats, com el dret universal a la salut i a l’educació o com el suport a les persones abans que als bancs.
Ho tenim tot a la mà i, per a poder arribar-hi, caldria que el principal objectiu de la nova majoria a les Corts Valencianes fora el d’obeir aquest clam del poble valencià. Caldria que que recollira el testimoni d’Albinyana i de la resta de gent que lluità per un autèntic autogovern en mans de la gent del País Valencià, truncat per aquest règim posfranquista del 78 i el seu subrègim autonòmic del 82. Caldria que s’iniciara un procés d’empoderament i de reconeixement del dret a decidir col·lectiu amb tots els mitjans que calguen.
No podem acceptar altra traïció vestida de transició que deixe el poder real a les mateixes mans. És l’hora de la ruptura democràtica que no va poder ser al 78 i que tant necessitem al 2014. És l’hora del País Valencià.
Jesús Frare i Antoni Infante
Membres de la Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD
