El divendres dia 14 ens reunírem a l’estació del nord de València, a les vuit del matí, Jordi, Alfons, Juan Ramon, Cristina, Antoni, Encarna i Sal·lus per agafar el tren de Castelló i anar a Puçol a enllaçar-nos a una de les marxes de la dignitat que havia eixit des de Castelló uns dies abans; també n’havia eixit una altra des d’Elx cap a València i una tercera des de Bunyol a València.

Allà a Puçol, a la porta de l’Ajuntament, ens aplegàrem una trentena de persones, acompanyats per la policia i la guàrdia civil, anàrem per la Pobla de Farnals, Massamagrell, Museros, Emperador, Albalat dels Sorells i a l’entrada de Meliana s’incorporaren una vintena de persones i arribàrem a plegats a la plaça de Meliana una cinquantena de gent molt diversa amb l’objectiu de denunciar la corrupció i la pobresa que causa el sistema capitalista.

‘Sí que hi ha diners, on estan? Els tenen els banquers’

Al llarg de tot el recorregut hi havia banderes de la República, senyeres independentistes, gent de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, banderes de les Marxes per la Dignitat, gent amb banderes anarcosindicalistes i de la CGT, del Moviment en Defensa de la Terra, d’Esquerra Unida del País Valencià, de sectors socials antidesnonaments, de la lluita i de la denúncia de la corrupció i contra la pobresa. Diverses banderes -com no pot ser d’una altra manera- sota el mateix objectiu de denunciar la pobresa, la corrupció del règim i l’explotació del capital.

Per això cridàrem tots plegats: “pa, sostre, treball i dignitat, marxa per la dignitat”, “Sí que hi ha diners! on estan? Els tenen els corruptes i els banquers”, “Contra la precarietat i el capital, marxes per la dignitat”, “No hi ha pa per a tant de xoriç”, etcètera.

Pobresa, desnonaments i desocupació

Durant la Marxa de la dignitat es va denunciar l’extrema pobresa del 25% de la població infantil valenciana, del 23’5% de la gent valenciana que viu en llars amb una renda inferior al llindar de la pobresa, de l’augment de la riquesa dels sectors socials més privilegiats que acumulen major riquesa.

També es va denunciar que el País Valencià és la l’autonomia amb més desnonaments als darrers anys de tot l’Estat, entre 2008 i 2013 va haver-hi 75.000 desnonaments. Alhora, al País Valencià hi ha desenes de milers d’habitatges buits en mans dels bancs, la segona autonomia amb més cases buides de tot l’Estat; segons l’Institut d’Estadística, el 26,30% de la població del País Valencià pateix pobresa energètica i no pot calfar la seua casa a l’hivern.

Des del punt de vista laboral, 1 de cada 4 persones del País Valencià està a l’atur; no obstant, si comptem el jovent, 6 de cada 10 menors de 25 anys no troba treball; a més a més, cada vegada hi ha més contractes temporals (un 28%) i la precarietat augmenta.

Per això exigim: la paralització dels desnonaments de primer habitatge. Garantir que siguen habitades les cases buides en mans d’entitats financeres, fruit d’execucions hipotecàries, per persones i famílies desnonades. Crear un parc d’habitatges del lloguer social des de les Administracions Públiques que garantisca el dret humà a un habitatge digne. Una treva energètica hivernal quan les temperatures són més extremes. Un sistema de renda bàsica que garantisca els ingressos bàsics a aquelles persones que no els tinguen per cobrir les necessitats bàsiques. Igualment, els col·legis han de cobrir les necessitats educatives i alimentàries de les xiquetes i xiquets durant l’horari lectiu i si cal, durant les vacances quan la seua família no cobrisca les mínimes necessitats alimentàries.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ens hem afegit a les marxes de la dignitat del País que arribaren a les 12 del matí a la plaça de Patraix on hi hagué un dinar popular i a les 17 hores es va eixir en manifestació fins a les Corts per a denunciar la corrupció institucional, l’extrema pobresa, la precarietat laboral, la vulneració dels drets socials i d’habitatge, la vulneració de drets humans bàsics i la prepotència dels Governs, tant el de Madrid com el de València, en aliança amb els banquers i els grans empresaris, com el robatori de Castor, contra la classe treballadora i les classes populars.

I tornàrem a cridar: No a la corrupció! No al capital! Pa, Sostre, Treball i Dignitat!


Plataforma pel Dret a Decidir

Comparteix

Icona de pantalla completa