Per a dita ocasió, van comptar amb Mònica Oltra i David Fernández com a representants de Compromís i la CUP respectivament. Desprenien simpatia, cordialitat i molta complicitat entre tots dos, protagonistes d’un debat molt interessant dirigit pel periodista Víctor Maceda.
Dins les intervencions cal destacar la sintonia i les bones paraules que hi van haver entre ells, el canvi al País Valencià o la revolució catalana en construcció. Països governats per la dreta i la màfia on les desigualtats i la triple crisi que ens afecta ens ha de fer repensar les formes de fer política. Ocupar el poder per fer net, quan l’imperi de la llei i els pactes de la transició no ens deixen respirar o estirar fort per ací i per allà per formular els Països Catalans lliures, socialment justos, antipatriarcals i radicalment democràtics.
Per començar, els dos compten amb el privilegi de ser els polítics millor valorats a les enquestes actualment dels seus respectius territoris i tenen diversos punts en comú al seu discurs.
La base fonamental d’ambdós és, sens dubte, la lluita contra la corrupció, l’amiguisme i les portes giratòries.
Retornar i retrobar, aconseguir que la dictadura maquillada on viu la nostra societat trobe la seua mort d’una vegada per totes. Lluiten per tornar el poder al poble i poder alliberar-nos del sistema capitalista que ens domina i configura el nostre dia a dia.
Prova d’açò són les frases que al llarg de les seues intervencions van mencionar, com per exemple: “La política la fa la gent, no els polítics” dit per Mònica, o “no m’agrada la cultura política basada en el lideratge”, dit per David, entre d’altres.
Però, tot i coincidir en gran part, divergeixen en alguns punts fonamentals.
Per un costat, David defensa la independència dels Països Catalans com una separació, no sols de l’estat espanyol, sinó de la burgesia i l’oligarquia catalana que hi existeix actualment. I si el procés per a arribar-hi és la desobediència, s’ha de seguir sense vacil·lacions. Aquest procés ens farà construir un estat on puguem trobar tot allò que anhelem les classes populars del nostre país i esperem ser un motor per a la resta dels Països Catalans i d’altres nacions que viuen oprimides dins de l’estat espanyol i del capitalisme.
En canvi, Mònica va seguir la línia política característica de la direcció de Compromís, la indefinició política en aspectes cabdals que caracteritza aquesta força progressista, per contrast amb la seua pròpia militància. Ella va recalcar el canvi de govern al País Valencià a les properes eleccions de maig com a necessitat després dels 20 anys de carta blanca. I també va parlar sobre la qüestió de l’infrafinançament dels valencians i valencianes, va dir que l’assumpte es resoldria eixint la ciutadania a manifestar-se als carrers i, si el govern espanyol seguia sense fer-ne cas, portant-lo als tribunals pel tracte fiscal injust que patim els valencians.
Els valencians i les valencianes tenim el Dret a Decidir, tant individual, col·lectiu i com a poble, el nostre futur i el que volem ser.
Ester Ferriz i Anna Ardid
integrants de Joves pel Dret a Decidir, Jodad
Plataforma pel Dret a Decidir
