Fa més de 300 anys que els valencians i les valencianes estem patint una persecució sistemàtica a tot el que ens representa com a poble, des de la cultura fins a la llengua passant per les tradicions i costums més nostres. Però és encara més greu el que estem vivint des de la creació de la nova democràcia, o dient-ho en altres paraules, des de la creació de la Constitució Espanyola l’any 1978 i el “Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana” l’any 1982, amb el beneplàcit de totes les forces polítiques de l’època i tots els governs de l’Estat espanyol fins a avui, sense obviar a tots els Molt Honorables presidents que ens han governat o, millor dit, molts d’ells poc honorables que ens han desgovernat i han posat el nom del nostre territori en primeres pàgines de periòdics i televisions i no per a parlar de totes les coses bones que tenim al nostre país, sinó tot el contrari. El que patim tots els valencians, i quan dic tots és tots, és una asfíxia i un menyspreu continu en el finançament valencià per part de tots i cadascun dels inquilins de la Moncloa amb el vist-i-plau del Palau de la Generalitat, independentment del seu color polític.
Cada vegada els valencians ens sentim més com una colònia de l’estat espanyol i com a molts dels exemples que es poden demostrar està el servei de rodalies entre Vinaròs i València. Un servei de rodalies que és vital per a l’articulació del territori i per a tota l’àrea metropolitana. Renfe manté la restricció de la circulació de trens que va iniciar fa mesos i cada dia que passa, la retallada en el servei és major. La mala gestió de Foment, se suma a l’engany permanent que suposen els continus retards en l’arribada de l’AVE a Castelló, ja que segons la ministra Ana Pastor hauria d’haver entrat en funcionament el desembre de 2015 i ara anuncien que la seua engegada es farà al mes d’abril. A més de tot açò hem de sumar els inconvenients que han de passar els usuaris amb els retards de més d’una hora entre Castelló i València i en molts casos haver de completar el viatge amb bus. I tot açò es deu a un nou cas denigrant per als castellonencs, ja que una vegada completades les obres es reduirà el servei de rodalies i el motiu no és un altre que l’AVE, les mercaderies i les rodalies compartiran la mateixa plataforma ferroviària. En definitiva, costarà menys d’anar de València a Madrid que d’anar a Castelló.
Com molt bé expliquen Alfons i Jaume a l’exposició, segons l’article 138 de la Constitució Espanyola, l’any 2005 l’Estat espanyol haguera hagut de donar-nos 16.000 milions d’euros i en canvi sols ens en van arribar poc més de 10.000 milions. Això significa que solament en l’any 2005, l’Estat espanyol va deixar d’ingressar-nos quasi 6.000 milions d’euros. Només amb els diners no retornats d’un sol any, al País Valencià s’hagueren pogut construir 15 hospitals com La Fe o 2.706 instituts de Secundària. A això se li diu espoli.
Per sort, cada vegada més des de molts sectors de la societat valenciana es fan ressò de tots aquests problemes i es que, fa poc, les organitzacions empresarials i sindicals, així com els rectors de les cinc universitats públiques, han signat amb el govern de la Generalitat el manifest “Per un finançament just”. S’ha fet un front comú per a reclamar les inversions de l’Estat al País Valencià i el deute històric. El text remarca que “els valencians estem massa anys maltractats i cal posar fi a la indiferència del govern d’Espanya cap al poble valencià”.
El que hem de tindre clar tot el poble valencià, independentment de la nostra manera de pensar o de la llengua que emprem, és que volem ser una ciutadania de primera, i hem de treballar tots i totes conjuntament per fer un País Valencià millor per a nosaltres i per a les futures generacions.
David Casanova
