Davant aquesta declaració ideològica ens sentim obligats a reaccionar i aclarir alguns punts:
El valencià és garantia de la qualitat i excel·lència de l’assistència. Parlar la llengua del i la pacient afavoreix la comunicació propera, oberta, de confiança i estableix unes bones bases de comunicació.
L’ús del valencià amb les persones que vénen a consulta beneficia l’anamnesi (prendre la història – que recull els antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc.,– directament del pacient o mitjançant altres persones amb vista a la diagnosi clínica) pel metge o metgessa. Per tant, optimitza la qualitat assistencial i augmenta l’excel·lència del sistema sanitari.
La comunicació en la llengua pròpia és una necessitat que no satisfàs una ideologia en particular ni un grup social, ni persona en particular, sinó que les persones, com a pacients, poden expressar en la seua llengua els seus patiments i preocupacions respecte a la seua salut o la d’un familiar.
En aquest sentit, és primordial que el professional sanitari s’acoste al pacient en tots els sentits i sobretot en la seua pròpia llengua. De fet, és una pràctica quotidiana que es parle anglès, francès o altra llengua amb els turistes o persones migrants que vénen a la consulta. Aquest mateix comportament l’hem de fer amb les persones valencianes, ja que estan en sa casa, com allò que ja està posat en pràctica amb els castellanoparlants, francòfons o anglòfons. No es pot discriminar la persona valencianoparlant en sa casa, és una mala praxi.
El sindicat fa una arenga ideològica que, per desgràcia, ja coneguem prou de la dreta valenciana, que vol substituir la normalització lingüística en l’àrea de salut per una batalla delirant “de símbols”.
La defensa de la llengua no correspon a cap ideologia concreta perquè és un dret humà dels pobles, col·lectiu i individual. Per tant, cal prendre les mesures perquè tots els valencians i valencianes puguen estar atesos en la seua llengua.
Aquí, el CESM mostra la seua ideologia desprestigiant la política lingüística. Segueixen en la mateixa línia que els anteriors governs del PP i s’ofereixen com a instrument d’agitació de l’oposició PP-Ciudadanos.
Segons el sindicat CESM, existeix “un bilingüisme consolidat basat en el respecte a les persones, en la llibertat individual i en la realitat cultural valenciana”. Però, la realitat viscuda en la vida quotidiana, en el camp de treball, és molt diferent. El bilingüisme té un caràcter asimètric amb un domini clar del castellà que afavoreix la discriminació del valencià. Només cal recordar els greuges denunciats en l’àmbit lingüístic i que se sap que aquestes denúncies només són la punta de l’iceberg.
El bilingüisme asimètric no sols el pateixen els pacients, sinó també molts treballadors i treballadores de la salut que volen parlar la llengua valenciana amb tota normalitat però que senten cada dia la desigualtat de la llengua. Aquesta situació no afavoreix una relació normal entre les persones, entre els professionals i els pacients.
Els professionals que han vingut de fora per a treballar al País Valencià, si volen acostar-se a la població valencianoparlant i millorar l’eficiència del seu treball en les consultes, han de fer un esforç d’entendre’ls. Han de respectar el país i la seua realitat cultural i lingüística per a fer millor les seues tasques en la feina, d’una manera més respectuosa i més humana.
La qualitat dels professionals sanitaris vindrà reflectida finalment pels seus coneixements, per la manera en què aquests coneixements s’apliquen, pel comportament respectuós i humà en la relació i comunicació amb altres persones.
