Històricament les dones no hem tingut dret a viure la nostra pròpia vida: sempre hem sigut propietat d’algú, no hem gaudit de la nostra sexualitat, no hem tingut dret al vot ni a la participació política, ha costat molt poder accedir als estudis, no teníem dret al propi cos… La història que s’estudia s’oblida de nosaltres.
Les dones hem estat tractades com a màquines de reproducció, relegades a les cures i al treball domèstic. El sistema patriarcal ha fet el seu treball bé: ha convertit la societat i l’espai públic en un espai d’homes, sense qüestionar l’opressió de gènere que l’altra meitat del món, les dones, patim.
Però som també les dones, les que hem lluitat, les que hem canviat part de la societat, les que no ens resignem tot i que el camí siga dur.
En 2017 la majoria de la societat continua pensant que el feminisme no té sentit i que les dones ja tenim tot el que necessitem, que les morts de dones a mans dels seus companys o excompanys són “assassinats puntuals i casuals”, que la diferència salarial no és una evidència (pel fet de ser dona cobrem un 26% menys), que la situació de la dona al món ja no està tan allunyada de la de l’home i, en tot cas, és en uns altres països on es produeix discriminació i assetjament sexual (quan segons la UE, la meitat de les dones europees n’hem patit).
Totes les dones volem decidir i totes hem de fer-ho perquè tenim dret a fer-ho. Decidir sobre el nostre cos, sobre la nostra identitat i sexualitat, sobre ser o no ser mares, sobre l’avortament, sobre la participació a la societat i el tipus de societat que volem, reivindicar la nostra veu i tindre els nostres espais, al costat dels companys i al mateix nivell que ells, exigint ser reconegudes com a part fonamental de la història i aconseguint que l’educació i els espais de comunicació i transmissors de valors deixen de ser sexistes. Continuant combatent l’opressió que patim sense excuses, participant de qualsevol lluita que façalliures les persones, els col·lectius i els pobles, per a que la gent decidisca per sí mateixa, el present i el futur, com a actes de plena democràcia i apoderament.
Per això, reivindiquem el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, per a manifestar el Dret a Decidir de les dones, el rebuig al patriarcat i al sistema socio-econòmic que patim injust i asimètric.
Hui les dones passem de ser objecte a subjecte amb Dret a Decidir!
