Per ajudar a situar-vos, amics lectors, en el complex món semàntic de l’actualitat política, de la consulta i del dret a decidir, ací teniu unes quantes paraules –la falta de temps i d’espai m’impedeixen de fer-ne un recull complet– i la seua correspondència segons allò que entenen els parlants majoritaris –de tot n’hi ha en ambdues bandes– de l’una i de l’altra. Quedeu-vos amb la interpretació que més s’ajuste amb els vostres pensars. Ah, i no us oblideu de riure una estoneta, que el sentit de l’humor és el que ens manté en peu en els moments de més cansament i en els més delicats…
DEMOCRÀCIA: sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Se sol refermar dipositant paperetes de diferents característiques en unes urnes transparents, acció sovint coneguda com a CONSULTA (veure després), una manera clara de saber què en pensa el poble sobre qualsevol tema. DEMOCRACIA: invent dels grecs clàssics, pensat en realitat per tocar el que no sona. Malgrat tots els intents perquè no ho fera, ha aconseguit arribar als nostres dies, però com a mer formalisme tècnic –amb lleis fetes a mida i respectant privilegis de casta seculars– per a què els de sempre fem el que hem fet sempre i ens passem per la pedra als de sempre.
CONSULTA. Observareu que s’escriu igual que CONSULTA, però no és ben bé el mateix; la primera és una petició que es fa a una determinada comunitat d’individus sobre un tema concret, perquè hi puguen decidir lliurement. La segona és… és… a veure… ah, no, quin cap el meu! Si aquesta paraula està prohibida! Catxis…
DIÀLEG. Interessant paraula. No confondre-la en cap cas amb
DIÁLOGO. DIÀLEG: conversa entre dos o més interlocutors en el transcurs de la qual se sol arribar a alguna conclusió, sovint cedint –per exemple en la formulació d’una pregunta– en algun aspecte.
DIÁLOGO: acceptar el que una de les parts diga, habitualment la majoritària, sense opció a rèplica ni a expressar cap opinió divergent. Si es disposa de majoria absoluta, aleshores
DIÁLOGO adopta un sentit lèxic ple i un to, no cal dir-ho, molt més (però molt més) contundent.
SÍ: partícula equivalent a una proposició afirmativa que respon a una interrogació expressada o sobreentesa. SÍSÍ: dir SÍ dos voltes, responent per tant afirmativament dues preguntes consecutives pel mateix preu d’una que es formularan el mes de novembre de 2014. No confondre amb SÍ: resposta única i invariable a la pregunta “enviem els tancs?” ni tampoc amb SÍSÍ: Isabel Amalia Eugènia, duquessa de Baviera, emperadriu d’Àustria i reina consort d’Hongria, molt ben caracteritzada a les pel·lícules romàntiques homònimes dels anys cinquanta i que, pobreta meua, va ser assassinada per un anarquista italià. No es respecta res, ja…
ESCÒCIA: país de l’Europa septentrional que l’any vinent celebrarà una CONSULTA (primera accepció) consentida per l’Estat del qual ara forma part, per decidir si, com a fills de la Gran Bretanya que són, se’n van o s’hi queden… ESCOCIA: regió de l’Europa septentrional i molest gra en el cul per als que diuen que són demòcrates, però que realment no s’ho creuen ni s’ho han cregut mai. La història pesa molt. Per a tots aquests, Braveheart és tan sols una pel·lícula xula i ben feta i tal, però poca (ben poca) cosa més…
NACIONALISME: ideologia o moviment que reivindica la plenitud política i social d’una determinada nació i dels seus habitants.
NACIONALISMO: uii, perill, perill! Olor a sofre en quantitats industrials, un dels set pecats capitals, una de les terribles plagues d’Egipte… Sempre i quan no siga el seu propi, que no és reconegut –faltaria més!– com a tal, perquè se’ls veuria la corfa. Són idiotes, però no tontos.
Amics lectors espere que esteu més ubicats ja, la complexitat del lèxic sovint juga males passades i convé estar-ne al cas. Per cert, fins el mes de gener no us turmentaré més: m’agafe unes minivacances, crec que merescudes. Ah, no us oblideu de veure què diu Frankenstein la vespra de Nadal… per explicar-m’ho després: amb les mòmies de l’anunci de la loteria, enguany, ja estic més que cobert.
Bones festes i profitós –i consultiu– 2014! Salut i País, xiquets…
