28 de setembre de 2014 International Right to Know Day 2014 – #IRTKD2014 12é Dia Internacional del Dret a Saber. Llei Valenciana d’opacitat o de transparència? Com a molt translúcida! Avui, dia internacional del Dret a Saber, des d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) valorem l’Avant-projecte de Llei de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana que ha presentat el Govern de la Generalitat Valenciana. D’aquest govern no esperàvem una llei avançada, donat que ha mostrat un permanent obscurantisme i manca de transparència, abusant inclús de clàusules de confidencialitat, la qual cosa ha adobat el creixement d’un allau de presumptes casos de corrupció. Volíem creure que la nova llei podria ser un remei contra el nostre encapçalament del ranking de la corrupció espanyola i útil per fer front a la interminable llista de casos com ara: RTVV, Visita del Papa, Pla Rabasa, Formula 1, Fira València, Caso Fabra, Emarsa, Valmor, Blasco, … amb més de 200 imputats pel moment corrupciovalenciana.blogspot.com.es/ L’avantprojecte valencià no millora la Llei Estatal, llei de per sí poc avançada, en comparació amb la resta de països desenvolupats. Inclús en alguns casos empitjora el seu articulat. Algunes mancances de la Llei Valenciana: Ha oblidat totalment a les entitats locals: ajuntaments, mancomunitats, etc. Deixant-les fora de la normativa, quan en la llei estatal també estan incloses.
Deixa per tant a cada ajuntament, per via d’ordenances, la possible regulació de la transparència i la participació ciutadana. La publicitat activa per a les concessionàries de serveis públics queda realment vaga , tan sols vindrà determinada pel que es fixe als plecs de condicions de les contractacions i tan sols referida a les empreses i no a l’administració, que ha de tutelar el servei públic. Tornen a la càrrega amb les clàusules de confidencialitat, que no es contemplen a la llei estatal i poden aplicar-se en la Comunitat Valenciana a les obligacions econòmic -financeres de transparència. Ja hem vist el perill de les citades clàusules i l’opacitat que generen, possibilitant la malversació dels fons públics impedint la transparència. No millora per a res el procediment de la Llei estatal , sent molt greu la inexistència de cap apartat sobre infraccions i sancions, ni cap òrgan independent de supervisió i control. Es deixa tot per a més endavant en disposicions addicionals. No es precisa res, respecte a quines unitats i/o funcionaris s’ocuparan d’atendre a la ciutadania i a les seues demandes d’informació. Confon la reutilització d’informació amb la transparència, aspectes totalment diferents. No es contempla oferir informació sobre els càrrecs de lliure designació, com per exemple una base de dades oberta amb el currículum i trajectòria professional relacionada amb el càrrec designat. El silenci administratiu hauria de comportar una resposta positiva i no negativa. En cas contrari, la llei, en lloc d’incentivar, pot desmotivar la pràctica del dret d’accés.
Caldria almenys considerar la possibilitat de recórrer la denegació d’accés o la no resposta i més tenint en compte com els diputats de l’oposició han tingut que acudir en nombroses ocasions al Tribunal Constitucional per poder accedir a documentació pública. No s’arrepleguen les propostes realitzades per altres grups polítics com la creació d’una Oficina Antifrau independent que puga investigar casos i les denuncies de corrupció realitzades per la ciutadania Com aspectes positius de l’avantprojecte de llei fem menció de la vinculació del 10% del salari dels alts càrrecs a l’acompliment dels objectius marcats en contractes programa, la publicació de les despeses de caixa fixa de cada òrgan directiu, la publicació dels estudis d’opinió o les despeses anuals de les campanyes de publicitat institucional o la creació d’un registre d’objectes i de regals (podria eliminar casos com els de vestits i bosses). L’apartat de participació ciutadana, no és més que un brindis al sol i un conjunt d’obvietats sense cap conseqüència pràctica, més enllà de posar un mínim de 25.000 signatures de la ciutadania per poder promoure disposicions legislatives o l’existència d’una web denominada gvaoberta per a rebre suggerències i opinions, eina obsolescent només nàixer, basada encara en la web 1.0.
Una Llei que haurà de ser aplicada pel nou govern de la Generalitat; per la qual cosa seria de sentit comú haver tingut en compte els projectes de Llei de Transparència presentats pels grups polítics de l’oposició: Esquerra Unida i Compromís i les mesures de regeneració democràtica plantejades pel grup socialista, doncs amb molta probabilitat serà un govern d’altre color qui haurà d’aplicar-la quan finalitze el seu tràmit parlamentari i desenvolupament, en maig de 2015. En definitiva un mal avant projecte, que ha de millorar molt per adaptar-se a l’impuls i demandes de la societat civil respecte a la transparència. Les institucions públiques valencianes hauran de millorar radicalment el seu nivell de transparència, acostant-se així a les exigències de la societat i de la ciutadania.
Jose Ignacio Pastor Pérez
President ACICOM
