Emmordassats
Callats i dòcils. Ras i curt, així ens volen als ciutadans els que diuen representar els interessos de la majoria en aquest territori conegut com a Reino de España, que de tanta pudor com fa a ranci i a antic règim ja no es pot suportar. Fa pocs dies, el govern que afirma que hem sortit de la crisi per entrar en una nova era de prosperitat i bonança que ningú no veu davant seu -més enllà d’ells, mentiders compulsius professionals que a més a més enceten, agafem-nos fort, any electoral- ha fet aprovar pel parlament on té majoria absoluta la coneguda com a llei mordassa. Aquest atemptat contra la dignitat i les llibertats individuals i col·lectives que diuen protegir com a partit liberal que afirmen ser, és l’anunciada i temuda maniobra per liquidar la dissidència i segrestar de manera absoluta una democràcia ja sota mínims. A partir d’ara el simple fet de manifestar-se pel carrer -o a la xarxa-, de no opinar com ells volen, estarà durament castigat, legalment sancionat amb abusives multes econòmiques i àdhuc insòlites penes de presó, mentre els lladres de tratge i corbata, emparats pel partit dels sobres, dels comptes a Suïssa i de les targetes black ens continuen donant lliçons d’ètica i bon govern. I encara no volen que els fem bye bye i els enviem a fer la mà…
Anul·lats
Ja n’he parlat unes ratlles més amunt: només els il·lusos o els de l’adhesión inquebrantable als de la gavina poden creure’s que la crisi actual és història. No només això, sinó que quan s’acabe la negociació entre els EUA i la UE -destapada per uns poc eurodiputats valents- per a implantar el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), aquest estat de grisor i desgràcia general passarà a ser una època que serà recordada amb nostàlgia i enyor. Quan encara no hem superat aquesta estafa en què ens han sumit banquers i altres gàngsters més, ens arriba un nou ribot, la presa de pèl definitiva. Perquè aquest tractat, que ens volen vendre com a beneficiós per a l’economia, rebaixarà més encara els nostres precaris drets laborals, eliminarà els estàndards de qualitat en favor de productes ara vetats, i en definitiva elevarà les multinacionals a la categoria de legisladors perquè podran denunciar els estats davant d’un tribunal d’arbitratge privat. On quedaran els parlaments? Us ho diré: sotmesos als interessos d’empresa. Els mercats ens volen submisos, que deixem de ser ciutadans per esdevenir -del tot- simples clients, i amb iniciatives com aquesta ho aconseguiran. Si no hi posem remei estarem venuts, i no només en sentit figurat…
Recordareu que fa unes setmanes posava l’exemple de l’activista Malala Yousafzai i el seu pensament: un llibre, un nen, un llapis i un mestre poden canviar el món... És dimarts a la nit. Com cada jornada, sope mentre veig el telenotícies. Amb una de les informacions, però, em quede paralitzat, incapacitat per ingerir aliments, com si m’hagueren arrancat literalment l’estómac. Més de cent escolars de diverses edats han estat massacrats a sang freda, aquell matí, mentre assistien a les seues aules amb la intenció de preparar-se per a un futur que se’ls ha negat de manera criminal i absurda. No puc evitar posar cares a aquells infants inconeguts, les que em són properes, les que veig cada dia. Tanque els ulls i sent ràbia, impotència… I m’entristisc moltíssim. No hi ha dret que ments irracionals decidisquen amb total impunitat si algú ha de viure o morir, menys encara joves amb tota la vida per davant, tot perquè algun barbut aiatolà no vol que es formen, que es convertisquen en persones de profit, perquè així seran més manipulables, més dòcils, més permeables a les doctrines religioses extremes que els anul·len com a éssers humans. Gran contribució, la de les religions portades a l’extrem: barbàrie i sang, horror i endarreriment. Esgarrifa pensar a quin món vivim, quin futur ens espera… Els silencis dels dos blocs anteriors són provisionals, dels ciutadans depèn revocar-los; aquests darrers, però, són malauradament ben definitius…
Salut i país, xiquets. I com que aquest ha estat el darrer article de 2014 -m’agafe un descans-, ens veiem el 9 de gener!
