Però continuant escoltant, la carta fa esment a que el nostre bebè, en un futur vaja a buscar treball a Finlàndia prop del Pare Noel, perquè al nostre país la Reforma Laboral és demolidora, cada dia unes 2000 persones es queden sense feina. Clar el pobre “espanyolet que arriba al món” no trobarà ocupació a no ser que siga un Rodrigo Rato (amic de Zaplana a Telefònica) o un Díez Ferran (ex cap dels empresaris espanyols). I si tens treball caldrà que t’acostumés a treballar més i guanyar menys. Quin panorama de futur pinta aquest missatge d’inici d’any, vaig comentar en veu alta dins del cotxe a soles.
I com que ta mare jove es troba a l’atur com el 50% del jovent d’aquest regne monàrquic, tal vegada tinga que parir al carrer, que és on més metges hi ha en aquest moment gràcies a les retallades i a la privatització de la nostra sanitat. I si vol anar a un hospital públic ràpidament el millor que pot fer és agafar una pancarta del 25-S o del 14-N, amb la qual cosa serà detinguda pels policies contra avalots i traslladada a una clínica. En aquest moment vaig fer una respiració profunda plena d’indignació per a continuar escoltant aquesta missiva punxant plena de carnassa informativa. Considerada il·legal, sense documentació i estrangera sense papers, la mares es abandonada en un centre d’acolliment per als nouvinguts. El mal de panxa comença a pujar-me per la gola. Què fort!
Al nostre nadó, ja no li resten ganes d’eixir, doncs ha estat desnonat de l’úter de sa mare pels bancs per a vendre-li unes preferents i tornat a desnonar-lo perquè els seus pares no poden pagar l’hipoteca del pis. Un parèntesis o anotació a la carta per a dir que almenys, PP i PSOE han fet un arreglet en el tema per a llevar-se les mans, mans tacades del que ells ja saben. Tot molt injust, perquè si vols justícia mante, la tindràs que pagar. Arribat aquest moment la veu d’Àngels Barceló, directora del programa, apareix per dir que amb aquest panorama aquesta criatura no vindria al món amb un pa baix del braç. La resposta va ser contundent. Aquest xiquet o xiqueta necessitaria d’un forn sencer, doncs no hi ha prou de pa per a tant de xoriço i es recorda que tenim més de 300 polítics imputats per delictes de corrupció al nostre país.
Recorde el meu article del dia de Reis, demanant carbó per aquesta gentola, quan Gallego planteja la defensa numantina del bebè amb un canó incorporat al bressol i no amb una escopeta de pilotes de goma que pot traure-li l’altre ull, el que li queda després del pas dels bancs per la seua vida. Tot un panorama real i desolador. I més si sumem la possibilitat de que sigues un discapacitat. Fotre! vaig cridar alçant els braços i deixant per un moment el volant sense mans. Si així fora, ja sap la teua família que poques ajudes tindrà donat els retalls a la dependència. Saps què, amic cigronet de la panxa de la mare?, que com Gallardón vol que per tot i per tot, has de nàixer, (per això prepara la reforma de la llei de l’avortament), l’única esperança que et resta és la d’Euro Vegas, el gran casino espanyol on té cabuda l’especulació, els privilegis fiscals i la venda d’allò públic als interessos privats. Un negoci on els polítics són els crupiers i on la banca juga amb la vida dels ciutadans i ciutadanes a la ruleta russa o millor dit alemanya.
No vaig poder acabar d’escoltar la carta doncs arribava a la benzinera a omplir el dipòsit. Feia fred i la gelor de la nit em va copsar repentinament per a reivindicar un pensament a mode de conclusió. Tota aquella carta era sense dubtes, un veritable part amb molt, molt de dolor, i tal vegada aquesta criatura no hauria de nàixer. Ja ho deia A. Machado als seus versos: “españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas a de helarte el corazón”. A hores d’ara pense que hauríem de saber en quina de les dues espanyes cal estar, o tal vegada ens apuntem a reivindicar la independència ja. Tant de bo! Ja veurem xiquet!
Nota: ací podeu escoltar integra la carta al programa de la Cadena Ser, hora 25, secció Carne cruda 2.0 del dilluns 7 de gener de 2013.
