Aquest cap de setmana, és cap de setmana de fogueres de Sant Antoni. Fogueres d’hivern que es construeixen i es cremen a les places dels nostres pobles i localitats al llarg de la nostra geografia. Així a la comarca dels Ports i del Maestrat (El Forcall, Morella, Cinctorres, La Tolodella, Villores, Vilafranca, Albocàsser, Benassal, Olocau, Catí,…), a la Ribera del Xúquer (Gavarda, Alberic, Alzira, Fortaleny,…), la Costera (Canals, Barxeta,…), la Vall d’Albaida (Alfarrasí,…), l’Alt Túria i el Racó d’Ademús (Pedralba, Titaguas, Alpuente,…). A totes elles l’arbre central (el maig) simbolitza l’arbre de la vida, l’eix del món.
Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. Aquestes fogueres tenen també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones. Fer passar els animals o els ramats o també les persones entre focs o xafigant la brases, és un antic ritus de protecció present en nombroses cultures. La foguera és el centre de la celebració, al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen diverses activitats festives i lúdiques.
També en algunes d’aquestes poblacions del nostre País, es fa la publicata. Es tracta d’una relació satírica en vers que es fa en homenatge al sant, servint de crítica a les persones, els costums i els esdeveniments més notables de l’any anterior (govern, ajuntament, parròquia, colles,..) Aquesta desiderata es llegeix a la plaça on es fa la foguera i d’aquesta forma es cremen les males notícies i les males intencions de forma pública.
Doncs aquesta és la meua publicata. Tirar al foc la multa de 700 euros amb la que un inspector de Treball i uns agents de la Guàrdia Civil varen sancionar a dos jubilats de Xeraco per treballar els camps de la seua propietat. Començar ja, a socarrar al Consell de la Generalitat per les seues polítiques d’abandonament del sector agrari valencià, les quals han portar a la ruïna a molts dels nostre llauradors i ramaders. Cremar a la foguera a aquells que acovardeixen als nostres majors, i les claven la por al cor i a la butxaca. Jubilats i jubilades que amb unes pensions minses ja no poden mantenir als seus fills i néts aturats. Dur a les cendres de la foguera a un Govern irresponsable i miop que no valora correctament la importància de les pràctiques de manteniment dels nostres camps per part dels jubilats, sense adonar-se que el sector agrari suposa una oportunitat més a l’hora de generar ocupació i col·laborar en la recuperació econòmica del nostre territori. Hem de tirar a la foguera als polítics miserables d’imatge ostentosa que volent ésser símbol de la modernitat i del progrés, ens han col·locat a la cua del desficaci i el malbaratament dels recursos públics. Què vagen ells a fer llenya per a les fogueres!
Sant Antoni quin fred fa, farem una foguera. I cremarem aquells que ordenen mesures recaptatòries per tal de saldar el deute amb els bancs, enlloc de destinar recursos per dinamitzar i potenciar l’activitat econòmica i emprenedora de la ciutadania. I la nostra ràbia i indignació mantindrem, mentre ballem al voltant de les fogueres d’hivern.
(20 gener 2013)
