Conten i tornen a contar, que un venedor del mercat central de València oferia a la seua clientela les millors granotes del món. I a bon preu senyors i senyores! A sis euros la peça! Una senyora interessada pel producte va renyar pel preu, però l’espavilat venedor la va convèncer amb una escolteta a cau d’orella. “Vostè no sap que aquestes granotes curen el reuma, desfan les pedres del renyó i prevenen els refredats”. No se’n parle més, pose-me’n dotzena i mitja. A la setmana següent la senyora va acusar de mentider al venedor, argumentant que el seu marit continuava sense tirar les pedres del renyó, ella tenia un reuma que l’asfixiava fins el carnet d’identitat i la seua filla encara portava un constipat de tres paquets de mocadors diaris.
“Senyora si no li ha fet efecte és perquè no s’acaba de creure que aquests animalets amfibis, tenen poders curatius”. Vol dir que m’ha faltat confiança?, va preguntar la senyora amb certa indignació. “Confiança! Aquesta és la paraula”. Vol dir que si li pose tota la confiança del món, les propietats de les granotes es posaran en marxa? Així és senyora. Doncs guardem tres dotzenes i alguna de regal per a despús-demà. La senyora quan va anar arreplegar la comanda, va dir: “Tinga, i quede’s amb el canvi”. Però senyora! Açó no són diners, són retalls de diari! És una qüestió de confiança senyor venedor de granotes.
I ara no fa molts dies un altre venedor de nom Mariano en el mercat de les eleccions ens va vendre un sac plenet de granotes i de gripaus. Moltes persones li compraren el seu producte pensant que les seus granotes anaven a curar-nos de totes les malalties de l’anomenada crisis. Baixaria l’atur i tindríem treball, no augmentarien els impostos, els jubilats tindrien la seua paga mensual intacta, acabaríem amb els barracons escolars, la sanitat seria universal, els nostres depenents i discapacitats estarien ben atesos, els bancs pagarien els seus excessos, la gent no tindria angoixa per a fer front a l’hipoteca de la seua vivenda,… i moltes altres granotes que sense adonar-se’n contenien el virus de la mentida, l’estafa i la corrupció.
Les persones de bona fe desconfien de les granotes i han vist com del sac de Mariano i els seus amics i amigues, han començat a eixir gripaus de noms mig coneguts: Bárcenas, Gürtel, Fabra, Mato, Bankia, Pokemon, Sepúlveda, Capità, Mercurio, Fernández, Wert, Brugal,… L’alarma corre pels mercats diaris, per les places i carrers i la desconfiança creix. Ai Mariano! Com ens estàs deixant! Sense plomes i el cul pelat! Ja no et compraren granotes i prompte et farem les tornes! Criden moltes persones indignades davant de les parades del mercat.
Fins ací la història de les granotes. Però alguns pensen, sense anar més lluny de la realitat, que les granotes són els ciutadans i ciutadanes d’aquest poble que com diu altra llegenda, posats primerament en aigua fresqueta a poc a poc ens la calfen i acabarem escaldats. No esperem a socarrar-nos i desconfiem dels venedors com Mariano, eixim del sac i del perol i botem sense parar ocupant les nostres ciutats. A les granotes alegres i combatives ningú els podrà aturar!
(17 febrer 2013)
