Sempre he participat de la festa de l’escola en valencià, de l’ensenyament en la nostra llengua. De la nostra, de la mateixa que parlen catalans, mallorquins, algueresos i un bon grapat d’aragonesos, andorrans i francesos. Eixa unitat de la llengua que no amaguem, que nosaltres anomenen valencià i que és el nostre català. No puc entendre com encara hi ha gent que després de més d’un quart de segle no pot adonar-se del treball que s’ha fet des d’Escola Valenciana per dignificar i normalitzar aquest tret d’identitat tan significatiu. Sort que milers de famílies, milers i milers de xiquets i xiquetes i centenars d’institucions han apostat per la inversió de futur més rellevant, l’aprenentatge en la nostra llengua, en la llengua del Tio Canya.
Però aquest diumenge 21 d’abril tinc una gran satisfacció, que voldria compartir amb tota la gent que té una estona per a llegir i fer córrer laveupv. A la Trobada de la meua comarca la Ribera, al poble d’Alberic, participarà per primera vegada una colla del meu alumnat de la Facultat de Magisteri de València amb un taller pels més menuts. Un taller que porta per títol Estellés al cor. Estic orgullós que els futurs docents, als quals intente formar i transmetre la meua estima per l’escola pública, valenciana i de qualitat, estiguen avui a Alberic i la setmana pròxima a Benicalap i després a maig a Guardamar de la Safor. Amb ells i amb Estellés al cor, les Trobades tenen continuïtat, les Trobades com diu l’amic Francesc de P. Burguera, continuaran visualitzant l’autoestima lingüística i reclamant dels responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial per a tots i per a tot.
Ja podeu comprendre la meua il·lusió d’aquest diumenge. Sóc una personeta de les Trobades, una personeta d’Escola Valenciana. Què li vaig a fer! I sols em queda dir-vos que baixeu al carrer i participeu. Vingau a la Festa del Valencià. Us espere a les Trobades i no s’oblide de posar-se la samarreta.
