Com ja sabeu totes i tots, des del passat dimecres no es pot fer servir el nom País Valencià a les Corts i al Consell de la Generalitat. Ho va decidir el PP fent valdre la seua majoria. La proposició aprovada insta a les institucions a no tramitar cap iniciativa parlamentària, ni cap text que no respecte la denominació oficial de Comunitat (comoditat) Valenciana (blavenciana), o la substitueixen per un altra com ara País Valencià.
Abans de continuar, voldria ressenyar el terme “blavenciana”, doncs el de “comoditat” pense que tothom ho entén. Doncs blavenciana, ve clarament de blaverisme, de blaver. I aleshores cal dir, que segons la tesina de la periodista i màster en màrqueting polític, Jessica Albiach, el 56,3% del País Valencià és blaver. És aquest un fenomen majoritari i amb importància entre la dreta tant valencianista com espanyolista i que agafa força entre l’esquerra que se sent més espanyola que valenciana. La cosa està prou magra, sols sembla que existeix una escletxa en aquest univers ple de blau. Encreuant les dades del blaverisme amb les del nivell acadèmic, i tenint en consideració l’edat dels enquestats per a evitar desviacions, s’ha descobert que com més nivell educatiu, menor percentatge de blaverisme.

Llàstima que el senyor diputat Maluenda, defensor de la proposició del PP, no ha descobert encara el forat. La gent amb dos dits de coneixement sap que no es pot negar que País Valencià ha estat denominació oficial i que concretament el preàmbul de l’Estatut del 2006 reconeix la concepció moderna de País Valencià, com origen de la nostra autonomia. Però al senyor Maluenda li perd la boqueta, quan en un atac de valenciania ens compara amb l’Alemanya nazi i ens acusa de traïdors i traïdores a la història del poble valencià.

I ho dic, amb arguments sòlids, que al senyor Maluenda li perd la boqueta i les seues actituds de menyspreu i poca vergonya. Recorde ara el seu insult a la meua persona en els corredors de les Corts quan ens creuarem amb ell, després de no poder entrar en una comissió d’educació a la qual havia estat convidada la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic. La seua acusació de terroristes (en castellà), encara sona a les meues oïdes. I tot per dur una samarreta groga de la Plataforma i parlar en valencià. Tinc testimonis d’aquest fet ple de desficaci i d’odi, propi d’una persona que no es mereix tindre el vot dels valencians i valencianes als quals representa. Però quina llàstima, encara hi ha gent que no s’ha adonat d’aquesta desgracia. I sempre apareixen els cadells de les Noves Generacions del PP per a fer-li rotgle, riure les seues gràcies i ratificar-ne la persecució a la utilització del terme País Valencià als ajuntaments, al nom dels carrers, de les associacions, de les entitats i de les persones que sempre hem fet ús de la denominació País Valencià. Fa uns mesos era “l’escrache” al professorat valencià i ara es disposen a fer “escrache” a milers i milers de valencians i valencianes, perquè diuen que estem fora de l’Estatut i perquè així ells defensen l’Autonomia.

Per finalitzar sols una recomanació que he escoltat arrel de l’acord de les Corts. No cal perdre ni un minut de discussió, ni un minut d’aclariment o de debat amb aquelles persones que ens recriminen per utilitzar el terme País Valencià. No anem a traure trellat amb elles. Hem de dir que nosaltres volen parlar i raonar dels problemes reals que tenim als nostres pobles i ciutats. Què nosaltres volem més treball i menys desficacis i corruptes. Nosaltres volem menjar pel nostres escolars. Sols recordar que el mateix dia que el senyor Maluenda ens acusava de traïdors i nazis, es feien públiques les dades de la pobresa a l’Estat espanyol, la qual ha augmentat en un 18% al País Valencià, situant-nos entre les comunitats autònomes on més han crescut les desigualtats socials. Senyor Maluenda, senyors i senyores del PP menys cortines de fum. Ja hem teniu prou.

Comparteix

Icona de pantalla completa