A nivell internacional el nombre de platges guardonades d’Espanya, supera a països tant representatius del turisme de costa com Grècia, França, Portugal o Itàlia. Sols Alemanya (fotre amb la Merkel) en supera en ports esportius. Tota aquesta parafernàlia serveix segons la secretaria d’Estat de Turisme, per a confirmar-nos com a primera destinació de vacances malgrat els retalls (prop del 50%) del Govern central als municipis i entitats col·laboradores preocupades pel manteniment de la qualitat dels serveis turístics del nostre litoral. Però sembla que a les nostres platges no els arriba la crisi.
Després de tota aquesta precisa informació, aquest estiu tornaré a viure l’escena de veure alçar la senyera blava de platja “guapeta” al centre de la rotonda de l’entrada a la platja de Xeraco. Tot un ritual festiu amb traques, festeres, autoritats i banda de música que causen l’admiració dels madrilenys i madrilenyes que estiuegen a la localitat saforenca al peu del Montdúver. I és que la senyera blava a les platges, és un distintiu internacional que des de 1987 premia el compliment d’uns requeriments establers com l’accessibilitat, la qualitat de les aigües, la informació ambiental dirigida als usuaris o el respecte a la legislació.
Fins ací volia arribar. Tenim senyeres blaves malgrat la desfeta de la nostra costa, malgrat els quilòmetres i quilòmetres d’urbanitzacions i apartaments que dibuixen un esquelet robòtic de ciment al llarg de les nostres comarques banyades per la Mediterrània. Senyeres blaves malgrat el toc d’atenció de la Unió Europea per un desenvolupament urbanístic ferotge, contaminant i destructor del nostre patrimoni natural. Senyeres blaves malgrat moltes vegades la falta de serveis, de socorristes i d’informació mediambiental. Senyeres blaves amb gossos, amb meduses i motos aquàtiques. Senyeres blaves malgrat la mala llet d’alguns veïns i visitants poc solidaris que es senten els amos de la platja, del corral i del carrer. Si, senyeres blaves al vent malgrat aquest temps tant dolent.
Lluny queden les reivindicacions de les Plataformes i dels Salvem. Lluny resta la defensa del territori. Reivindicacions absorbides pel sistema, pel poder de la rajola, pel poder de la ignorància i la preocupació per superar aquesta estafa que ens deixa sense treball, sense menjar i sense poder anar a la platja un dia qualsevol de calorós estiu.
Queda poc per a encendre les fogueres del solstici d’estiu, per a començar a estendre la tovallola o posar el para-sol a vora mar. Un bon llibre, una remullada, un passeig matinal o quan el sol comença a deixar de cremar, es serviran per a allunyar-nos d’aquest desficaci institucional i polític que ens invadeix tots els dies. I tot embolicat amb eixa senyera blava que pels ciutadans i ciutadanes normals, no pinta res. I que a més a més no ens protegeix de res, ni de Rajoy, ni de Montoro, ni de Camps, ni de Rita, ni d’Urdangarin, ni de Bankia, ni de les seus preferents. Senyeres blaves al vent! Què bé!
