La mateixa “puta merda” que ompli de ràbia a la jove investigadora que treballava al Centre d’Investigació Principe Felipe de València, i que per culpa d’un ERO en 2011 es va veure obligada a emigrar. I mireu quina casualitat que la nostra investigadora ha format part de l’equip que ha obtingut cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN que el d’una persona adulta. Clar està fora del nostre país a Oregón. Molta ràbia i impotència, la mateixa que milers de professors i professores estem sentint dia a dia davant de l’atac continuo contra l’educació pública.
I és que el retall en Investigació i Desenvolupament (I+D) arriba, segons els propis científics al 45% dels pressuposts dedicats a la investigació. Així organitzacions científiques, sindicats i universitats espanyoles denuncien l’actual col·lapse de la ciència a Espanya, la seua paràlisi més absoluta degut a l’estancament de les convocatòries de projectes d’I+D. Tot el que afecta directament als investigadors més joves, que han vist com els seus contractes s’han reduït o no han estat renovats. Un exemple és molt clar, al CIEMAT (centre d’investigacions energètiques, mediambientals i tecnològiques) en 2013 es jubilaran 80 persones i sols es convoquen tres places. És o no, “una puta merda” (amb perdó, però amb indignació).
A tot açò cap espavilat de l’equip ministerial o d’alguna conselleria d’educació, pot negar-se a reconèixer que la Ciència (amb majúscules) es troba en crisis. I no serà per la preparació dels nostres universitaris(als quals cal un gran aplaudiment pel seu acte de protesta davant del Wert a l’hora d’arreplegar els seus guardons com a estudiants excel·lents). Malgrat tots els retalls tenim per exemple, el reconeixement amb millor investigador jove en Física de partícules a Europa. Vaja quina puta merda, nosaltres invertim cada vegada menys en els nostres investigadors i a la fí són altres països i universitats del món els que se’n aprofiten.
No voldria oferir un perfil totalment negatiu de les nostres universitats o de la nostra dedicació a I+D. Ara be, voldria i vull presentar sense demagògia, la situació cada vegada més dolenta, complicada i amb manca de futur dels nostres estudiants universitaris i dels joves investigadors. Ho vist a les cares del meu magnífic alumnat de la Facultat on done classes totes les setmanes. Hi ha incertesa de futur i de present. Molts i moltes d’ells no podran ni tan sols acabar la seua carrera per manca de recursos econòmics. I els que la finalitzen les espera l’atur o l’eixida a la resta del món. Quin país estem construint sense comptar amb els nostre jovent? Deixeu-me dir de nou: “quina puta merda”.
