A boqueta nit

Diuen que a l’estiu tot el món viu. L’estiu és l’època de festes als nostres pobles, però l’objectiu d’aquestes línies no pretén obrir el debat sobre les directrius que han de tenir les nostres festes patronals d’estiu. Tampoc vol apuntar quin tipus d’activitats han de desenvolupar-se, ni opinar sobre el lloc, el model, el pressupost, la participació, la popularitat o valenciania de les mateixes. Festes amb revetlles, actuacions i activitats diverses, castells de focs, bous al carrer i sobre tot beguda, molta beguda -sense beguda no hi ha festa-, soroll i alguna que altra baralla.

La meua reflexió té relació amb l’Ordenança Municipal de protecció de l’espai urbà que han aprovat molts dels nostres pobles i ciutats. Normativa que regula tot un ventall d’accions relatives a la convivència ciutadana i al bon ús dels espais urbans. Com exemple de la regulació d’accions que s’arrepleguen en aquesta ordenança, podem citar entre d’altres: la circulació i aparcament de les bicicletes, la restricció de fer “botellón”, la multa per fer necessitats biològiques en el carrer,… i també la de posar taules i cadires en la via pública sense permís de l’autoritat.

Sembla que l’autoritat competent ha entrat a sac i vol ara començar a fer complir la llei. Apareixen a hores d’ara alguna notícia de sancionar a ciclistes i requisar bicicletes, de multar a grups de joves per beure asseguts a la vorera i també algun pare o mare sorprès per la quantitat de diners que ha de pagar el seu fill o filla per traures la titola o baixar-se les bragues en algun amagatall nocturn prop del pub o bar de copes. La pregunta és si ara que comencen les festes als nostres pobles, les nostres policies locals tindran més permissibilitat o es col·locaran estratègicament prop dels recintes ferials a multar a dreta i esquerra i fer caixa.

Per altra banda, dissortadament encara en molts carrers dels nostres pobles i en alguns -cada vegada menys- barris de les nostres ciutats, no s’ha perdut el costum d’eixir a poqueta nit o també a boqueta nit (quina metàfora més bonica), a prendre la frescor, sopar un entrepà i xerrar els veïns i veïnes comptant-se anècdotes i batalletes. Els xiquets i xiquetes jugant i escoltant històries, contes i rondalles dels iaios i iaies. Els veïns prenen el carrer i fan seu l’espai i la llum que il·lumina la convivència i la complicitat de la nit, sempre que l’Ordenança Municipal no interfereixca amb alguna cridada d’atenció o multa indiscriminada.

Caldrà sempre recordar, que volem festes més populars i participatives i caldrà guanyar de nou el carrer i demostrar la sensatesa de la gent front a normatives poc preventives i de caire recaptatori. I sobre tot no poden tornar personatges que es vanaglorien de dir “la calle es mia” o posar cartells com “prohibit sopar al parc o a la muntanyeta”, perquè a poqueta nit i en festes és evident, que tot el món viu.
Bon estiu.