La industrial cultural valenciana

Molta gent continua pensant que això de la cultura és pels intel·lectuals i per a la gent sabuda. També hi ha gent que limita la nostra cultura, la cultura valenciana, la feta a totes les nostres comarques, al fet d’ofrenar noves glòries a Espanya. I també hi ha sectors socials que passen de la cultura en la nostra llengua i mantenen el criteri que el valencià i la nostra cultura popular i tradicional no dona vots, sols guanyen vots els que la plantegen des de la seua vessant més folklòrica o des de l’inesgotable conflicte identitari.

La nostra cultura, té lletres majúscules i no sols dona beneficis espirituals i patriòtics. La nostra cultura representa sense dubtes, els fesols màgics que poden ajudar-nos a crear treball i riquesa al nostre poble. L’exemple més clar i evident d’aquesta afirmació és els de les nostres bandes i societats musicals. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) amb més de quaranta anys d’existència s’ha convertit en una de les principals industries valencianes. Les dades més que mai canten i sonen. Les societats musicals representen el 50% de les societats musicals de tota Espanya i amb més de 60.000 alumnes i 200.000 socis, són l’enveja de tot el món.

Però els nostres representants polítics amb el discurs de l’austeritat i de les retallades, la dels demés i no la seua, han retallat progressivament en els darrers anys, més del 20% de les ajudes a aquest sector de la nostra cultura que aporta al voltant de 50 milions d’euros al Producte Interior Brut valencià (segons dades del 2011). Incomprensible, com també ho és la manca de suport al món del llibre i a les nostres editorials, o la rancúnia per a la contractació dels grups de músics valencians afiliats al Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), o l’arraconament a la producció audiovisual en la nostra llengua. I així un grapat d’iniciatives potents que amb una miqueta d’espenta ens ajudarien a eixir d’aquesta crisi i a cohesionar-nos com a poble.

Ara que tant es parla d’eix mediterrani, de la necessitat d’infraestructures comercials que ens projecten cap a Europa, és l’hora de reivindicar també un mercat cultural comú a tots els territoris de llengua compartida. Cal obrir vies d’entesa cultural que dignifiquen la nostra llengua i el nostre patrimoni i que dignifiquen la nostra joventut en el seu oci i temps lliure.

I de tota aquesta argumentació un exemple clar i evident. Aquest cap de setmana ha tingut lloc el Feslloch. La cloenda de la Gira, el festival itinerant de música en valencià que organitza Escola Valenciana. Prop de cinc mil joves han omplert les instal·lacions municipals de Benlloc (Castelló). Tres dies i nits de concerts i actuacions, de contacte directe amb els referents musicals de la nostra llengua: Altall, Obrint Pas, Miquel Gil, Aspencat, Vertigen, Orxata, etc. Tot un luxe, tot un negoci pel poble i una ràfega d’aire fresc per aquesta vessant de la nostra industria cultural.

No voldria ser mal pensat i creure que hi ha gent tant burra que ocultant les seues opcions polítiques més regressives, antinacionalistes i centralistes pretenga arraconar-nos en el monolingüisme i destruir una de les opcions de riquesa més viva del nostre poble, la seua música i la seua industria cultural. I mentre fan promeses no dutes a terme d’auditoris, teatres i cases de cultura i pugen l’IVA cultural, caldrà estar a la guait perquè de seguir així també es carregaran aquesta bonica gallineta d’ous d’or.