Aquests dies ha sorgint de nou el debat al voltant de la compra, venda i distribució dels llibres de text als centres educatius de la nostra Comunitat (recordeu comoditat). Davant de les declaracions del Gremi de Llibrers que consideraven il·legal l’actuació per part de les AMPAs respecte a aquesta activitat, la FAPA- València ha eixit al pas defensant aquesta pràctica coma totalment lícita perquè no hi ha cap benefici ni lucre.

L’argumentació de FAPA destaca que es limita a complir la legalitat i la sentència del TSJCV (Tribunal Superior de Justícia de la CV) per la qual queda palés que la distribució de llibres en centres docents per les AMPAs no és una activitat comercial ni està subjecta a l’IAE. Pel contrari el Gremi alerta d’aquesta pràctica que entrebanca la seua finalitat cultural i a la vegada reclama més subvencions por part de la Generalitat. Així doncs mentre AMPAs i llibreters es tiren els trastos al cap, la Conselleria d’Educació i d’Hisenda es freguen les mans. Més diners a la seua butxaca.

Sembla evident i no cal debatre, que el sistema educatiu ha sofert i continua sofrint els efectes d’aquesta crisis-estafa. I mentre no es convoquen ajudes de beques de llibres, ni es paguen els deutes als llibreters (més de quatre milions d’euros), el que caldria denunciar és un nou retall camuflat en el sector educatiu i cultural que repercuteix directament en el futur de la nostra xicalla, doncs les llibreries com diuen des del gremi, no sols són llocs de venda de llibres, són també agents culturals i difusors d’una visió cultural i d’un model social públic que té com a basament la integració, la compensació i la inclusió de l’alumnat valencià a un sistema transparent i equitatiu.

La crisis ha espavilat a la gent i ha obert estratègies socialitzadores interessants com aquesta d’organització dels pares i mares de les escoles per a facilitar l’adquisició de llibres i la creació a poc a poc de bancs de llibres. Tot això dic jo i pensem moltes persones, està molt bé, però no hem d’oblidar que la moguda sols beneficia a la Generalitat i perjudica als nostres llibreters i a les famílies valencianes. Els primers no rebran els ingressos procedents de la venda dels llibres de text i els segons no podran gaudir de llibres nous sufragats per l’administració, la qual té l’obligació legal de subministrar gratuïtament aquest material escolar. Cal saber que altres països tenen entre d’altres un sistema més racional que ací no s’ha estudiat, ni plantejat tal vegada per l’opinió contraria i interessada de les grans editorials del llibres de text. Es tracta de dotar econòmicament a les escoles (al col·lectiu) i no a les famílies (individualització) per a la compra de llibres de text socialitzats, dels quals tindran cura els docents i equips directius, i que tindran un recorregut educatiu més llarg i responsable a les aules dels nostres centres.

Bo, i tota aquesta batalla o guerra encoberta, té lloc a la mateixa vegada que es presenta a València l’anomenada campanya de “Marca Espanya”.Boatos, cerimònies, mapes virtuals, inauguracions i pica-pica a cost de l’espanyolet i valencianet del carrer. I això, que val? I qui ho paga? Ja sabeu qui i no és el capità moro. I els llibres de text qui pot comprar-los? Ara hi ha una oferta, compra dos llibres i et regalaran el tercer de marca, la marca Espanya, que esta de moda!

Comparteix

Icona de pantalla completa