Retalla i enganxa furta melons

27 juliol 2013 01:00h
Les notícies, els comunicats, els articles i columnes d’opinió, ja no són el que eren, ja no són autèntics, ja no posen negre sobre blanc d’una forma diàfana i directa. Ara totes i tots tenim ordinadors, internet, mòbils de darrera generació i infinites possibilitats d’anar a la recerca de les notícies, de les imatges, de trobar qualsevol informació, qualsevol ressenya per a utilitzar el nostre dit màgic o el nostre ratolí d’ordinador i retallar i enganxar amb tota la facilitat del món.

Però qualsevol pot clavar la pota. Retallar i enganxar té també les seues desavantatges i perills. Ja sabeu una data traïdora que no es canvia, un nom o una adreça que es col·loca on tu no vols, etc. A qui no li ha passat aquesta desgracia tipogràfica? Fins i tot al president del govern espanyol, al senyor Rajoy que en el seu primer comunicat de condol a les víctimes de l’accident de Santiago de Compostel·la, va enganxar una referència a les víctimes del terratrèmol de Gansu a la Xina. Clar tot el món sap que el president sap que Galicia, la seua terra natal, no té res a veure amb la Xina. Quin desastre de secretaris i assessorament té el president que a més d’aconsellar-li que faça mutis de Barcenas, claven la gamba amb el retalla i enganxa.
Algú va dir que la historia es repeteix i que per això tal vegada l’excusa de retallar i enganxar pot tenir certa justificació. Totes i tots, per desgracia, hem fet aquests dies paral·lelismes i comparances entre l’accident de Galicia i el del Metro de València. Dissortadament un altre tipus de retalla i enganxa. Unes notícies que cap comunicador o comunicadora, periodista o informador voldria escriure, redactar o comunicar. I sobre tot que cap ciutadà o ciutadana vol llegir o escoltar. El fet de retallar, enganxar o fidelitzar la notícia en aquests casos es troba molt per darrere del dolor, la incertesa i desesperació de les persones que patiren i continuen patint a València i que a hores d’ara ploren sense consol a Compostel·la.

Però permeteu estimats i estimades lectors d’aquesta columna, una certa llicència per a retallar i enganxar la notícia que es repeteix tots els estius a les nostres camps i hortes. “Pillats in fraganti robant melons”. Uns lladres van ser sorpresos per una patrulla de la Policia Local... Tots els estius el mateix. La Unió de Llauradors i Ramaders del PV retalla i enganxa la seua denuncia davant l’onada de robatoris que origina que molts productors facen vigilància dia i nit junt al seu camp. I tot recordant la seua indignació per no considerar delicte el robatori inferior als 400 € i el furt reiteratiu.

Ja ho sabem i continue retallant i enganxant: el llaurador que ha de patir les gelades, la pedra, no cobrar les collites o cobrar-les a preu que no cobreix el valor de la mateixa, destrosses en les instal·lacions de reg, preus abusius de fertilitzants,... i ara els robatoris continus al llarg de l’any, es troba totalment indefens. I sols pot esperar que la Policia Autonómica, la Guardia Civil i les Policies Locals siguen eficients, no clavem la gamba i deixen de mirar per altre costat.

A la fi, no voldria comparar les desgràcies esmentades en aquesta columna d’opinió, però furta melons i furta paraules que retallen i enganxen els tenim i tindrem sempre al nostre costat. Fins a quan?
 
next