En les darreres setmanes la incidència i actuació de la mosca negra en les zones rurals i del mosquit tigre en les zones humides s’ha acostat a les nostres poblacions. Sense dubtes ja es hora de prendre mesures per solucionar les molèsties persistents a veïns, visitants i llauradors. Cal saber que la legislació europea prohibeix les fumigacions àrees, però la situació actual és prou d’urgència i anirà a més si no prenen mesures excepcionals. I fins ara la Generalitat Valenciana sense un quinzet, ha estat mirant per altre costat i són ja les veus de regidors del propi partit popular les que demanen solucions per avui mateixa.
També cal recordar que tant la mosca negra com el mosquit tigre són animalets de procedència exterior, invasors, endèmics del sud-est asiàtic que han entrat al nostre país i s’han establert còmodament en la vessant mediterrània. No són babaus aquests insectes veritat? S’han posat a viure a la terreta, amb solet, aigua, aliment i la dolçor de la sang dels valencians i valencianes. Aquests insectes dípters, han desenvolupat tot un ventall d’estratègies per a inocular líquid verinós, mossegar i xuclar ràpidament la sang, sense la possibilitat d’acabar amb ells amb una manotada plena de reflexes. Llauradors, xiquets i xiquetes que juguen a la bassa de l’hort, jugadors de futbol entrenant a la gespa, dones passejadores per la “ruta del colesterol” vora els tarongers o el riu, etc. són víctimes indiscriminades de l’assetjament insectívor.
Però també en les darreres setmanes, com una febre estival devoradora, han aparegut un altra classe d’animalots invasors i depredadors de les persones valencianoparlants. Insectes humans xupladors, musculosos de la seguretat sense dos dits de front, policies del bàndol cristià que no entenen la nostra llengua, gent de creuada castellana constant,.. a la fi, tota una fauna espanyolista que ens inocula mala llet i ens causa un dolor de ràbia exasperant. Ja portem un grapat d’anys amb aquesta plaga de picadures repetitives a les quals no hem sabut tractar adequadament. No ha hagut fumigacions contra aquesta gentola protegida pel polític dreta de torn, que ha explotat aquesta plaga per a conrear vots. Mai ha hagut una política lingüística protectora i agosarada en favor del valencià. Tot al contrari, els insults i les hòsties els hem rebut sempre el mateixos. El verí d’aquesta gent, la seua mala llet, la seua manca d’educació i el seu caràcter feixista, sempre el tenim que patir els mateixos i les mateixes.
Per a quan un Urbason pel valencià? Necessitem una “metilprednisolona” (perdoneu la parauleta científica), per a tractar certes formes de menyspreu a la llengua del Tio Canya i certs trastorns de castellanisme, que produeixen una inflamació de collons i d’ovaris que ens puja fins a la gola per a dir en veu alta i cridar: Tant de bo! Us picaren cent mosques negres i cinquanta mosquits tigres a la vegada en un lloc molt concret… en la vostra llengua!
Perdoneu per aquesta ràbia que tinc. Fins el darrer diumenge d’agost i a gaudir del que resta de vacances.