Una de les meues conclusions d’aquesta experiència estival es va veure reforçada amb la lectura, ahir mateixa en la saleta d’espera del metge, d’un article en un suplement dominical sobre la importància de deixar de parlar i començar a escoltar. Quina casualitat! L’autora Irene Orce, escriu encertadament que oir és una cosa, però escoltar… Efectivament l’estrès i la hiperactivitat governen el dia a dia de molta gent i el soroll ompli la ment i impedeix escoltar-nos a nosaltres mateix i als demés. Cada vegada més ens és més difícil dedicar l’atenció a les persones que ens envolten. Veritat que tenim dos oïts i una boca i que pareix que estem fets per a escoltar el doble del que parlem? Doncs la majoria parlem el doble del que escoltem.
Quantes vegades desconnectem, posem el pilot automàtic, anem al que ens interessa i passem del que ens conta un company, una veïna o un amic. Quantes vegades donem tot tipus de consells perquè tenim la creença de saber perfectament el que l’altre necessita, sense arribar a escoltar les seues particularitats. La qüestió bàsica o pregunta incomoda és: realment sabem escoltar? Tal vegada escoltem poc perquè ens creiem en possessió de la veritat i la raó, perquè assumim que el nostre interlocutor es troba equivocat o equivocada, o perquè quan parlem sentim que exercim més influència que quan escoltem. El ben cert, com reconeix l’expert en intel·ligència emocional Daniel Goleman, el que controla una conversa no és qui més parla, tal vegada siga el que millor escolta.
Totes aquestes premisses s’han barrejat al meu cap i junt a les vivències per les terres de peregrins, boira, bruixes, castanys, roures, raïm, plats de polp i queimades, encara no puc arribar a comprendre la realitat i les actuacions polítiques dels nostres dirigents. Al món de la política en la seua majoria, no sabem escoltar, sols sabem parlar. Anem a la nostra i ens trobem per damunt dels nostres conciutadans i conciutadanes. El senyor Rajoy (molt gallec) o el senyor Fabra (poc valencianoparlant) com a exemples polítics, sols utilitzen les orelles per oir, mai utilitzen tots els seus sentits per a desxifrar els missatges del poble pla. Mai escolten. Mai tenen una escolta activa que els permeta practicar allò de l’empatia, allò de posar-se en el lloc de l’altre, donar-li suport i aprendre de la seua experiència. Sense dubtes, no és el mateix oir que escoltar.
Després de tot aquest paradigma reflexiu, una promesa per aquest nou curs: menys parlar i més escoltar. Perquè no escoltar té un preu i així ho recorda alguna història a les retallades ries gallegues quan el capità d’un gran vaixell de l’exèrcit, ple de supèrbia pel seu càrrec, en una nit d’espessa boira, davant d’una llum que se li acostava, no va voler escoltar les recomanacions del mariner que controlava la petita llum, la llum del far a la costa de Fisterra.
