Samarreta verda

5 octubre 2013 01:00h
Al meu alumnat d’Infantil hi ha una cançó que els encisa i els fa riure. Es tracta de la història de dues ovelletes perdudes pel bosc que pregunten al llop si està amagat i que està fent. El llop després de posar-se a poc a poc els calçotets, els pantalons i la samarreta els anima a córrer perquè té molta fam. Però tal vegada la cançó més divertida siga la del món a l’inrevés, per allò de “havia una vez un lobito bueno al que maltrataban todos los corderos”.
 
Tal vegada la nostra societat, el nostre País s’ha convertit en un bosc ple de foscor, amb llops disfressats i ovelletes un poc insubmises i molt indignades. Els nostres dirigents amb bones paraules ens preparen trampes i ens conten històries per distraure’ns i mentre tant ells es posen els pantalons, les sabates, els vestits i les corbates per acaçar-nos de forma solitària en un racó ple de crisis, atur i corrupció.
 
Però els corders a més de votar cada cert temps a un llops no tan dolents (sempre poden haver-hi de sensats i honestos) es podem organitzar i presentar certa batalla amb els mitjans que tenim reconeguts com a drets: reunint-se per coordinar esforços, manifestar-se pel que és de justícia, etc. i també mostrar la nostra resistència mitjançant missatges directes i cridaners que podem lluir en una samarreta. D’aquesta forma li podem tornar la pilota als llops.
 
Abans el missatge de la resistència era més personal i depenia del valor de cada individu. Recordem com a exemple el pit nu dels afusellats el 2 de maig a Madrid pintats per Goya, o el resistent xines solitari amb els braços oberts davant dels tancs a la plaça de Tian’anmen. Ara la resistència i la denuncia es pot multiplicar per places i carrers amb la senzillesa de dur posada una samarreta amb un missatge, amb un dibuix, amb una imatge, amb una frase. No cal mitjans de comunicació, no cal publicitat, sols cal la identificació personal mitjançant el compromís de posar-se una samarreta. I esperar que la resta de persones es puguen identificar i sumar al nostre missatge.
 
Totes i tots tenim al nostre armari un grapat d’eixes samarretes, tal vegada no més que la diputada Monica Oltra, però les lluïm i sabem utilitzar-les en cada ocasió: en defensa de l’escola pública, per salvar l’horta, per dir sí al valencià, per reclamar justícia per les víctimes de l’accident del metro, per dir que el Cabanyal és més que un barri, per demanar el tancament de Cofrents, perquè volem salvar el Botànic, per recordar els versos del nostre poeta Vicent Andrés Estellés, per donar suport a un grup de música en valencià,... tot un ventall de lluites i batalles que ens uneixen de forma solidaria contra els llops que volen posar-nos en un forat d’enganyar bobos. Però nosaltres tenim la força de la raó, de la dignitat i de les samarretes.
 
Ara, si el rei Jaume entrarà de nou a València, portaria la samarreta verda de suport a la vaga dels docents i les famílies de les Illes Balears. Aquest 9 d’Octubre toca aquesta samarreta i la raó la podem trobar a les paraules del mateix testament del rei conqueridor que vaig llegir a les portes de l’ajuntament de Planes: “…amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts. “. Tot un missatge d’esperança i de que tal vegada el món puga canviar cap a l’inrevés. Serà també divertit. Veritat?

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next