Laura és la directora de l’escola del barri on vaig viure la meua infantessa i joventut. Dona activa, d’ulls vius i de fermesa en la paraula és l’actual presidenta de la Fundació Sambori i de la Coordinadora d’Escola Valenciana a la ciutat de València(CAPPEV). Mestra de mestres, ha impartit cursos d’actualització pedagògica i de capacitació per a vehicular les classes en la nostra llengua. Laura sempre ha defensat l’ensenyament en valencià com a programa d’integració, acollida i compensació educativa. Lluitadora com cal, ha tingut sempre que bregar amb la intransigència del govern de Rita per organitzar totes les primaveres les Trobades al cap i capsal.
Jaume és el director d’una de les escoles capdavanteres en la innovació i la renovació pedagògica del País Valencià. Des de la comarca de la Marina Alta, la seua llavor s’ha pogut plantar i recollir per un fum de centres i escoles del nostre País. Home pacient, treballador i referent d’Escola Valenciana, és precursor d’Enxarxa’t, la Xarxa de Centres de Qualitat que forma part de l’entitat cívica. A més, coordina la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana i forma part de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant.
Laura i Jaume són amics, i són uns professionals tant gegants com el nostre Penyagolosa. Tots dos són professionals constatats per a parlar sobre temes educatius des d’una visió de l’ensenyament valencià que duu a terme programes òptims des de l’escola pública. Ells dos, junt d’altres, han estat els interlocutors d’Escola Valenciana front a la Consellera d’Educació en tot el procés de desenvolupament del decret de plurilingüisme del PP prescriptiu a l’actualitat. Són dues persones de trellat, conegudes de la Consellera Català. Dos directors que han treballat de valent en les darreres dècades per fer complir la llei, per donar a conèixer les avantatges de la immersió lingüística. Laura i Jaume sempre s’han preocupat per dignificar la docència i sempre han demostrat la seua estima pel seu alumnat.
Senyora Consellera vostè no pot posar portes al camp i impedir el debat sobre el futur de l’educació valenciana. Amb aquesta actitud va en contra del treball per millorar el nostre model educatiu i denota una manca d’educació democràtica i de voluntat de diàleg. Senyora Català, tinga seny (pel seu cognom), per eixe camí es pot convertir en una segona Font de Mora.