-El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha lamentat “profundament” a través d’un comunicat el tancament de RTVV.
-La plataforma cívica Valencians pel Canvi exigeix la dimissió d’Alberto Fabra i la convocatòria d’eleccions anticipades.
-Acció Cultural del País Valencià (ACPV) considera la decisió del president Fabra de tancar RTVV com un “greu error”
-Després de l’anunci del tancament de RTVV per part del consell, la periodista de Canal 9, Iolanda Mármol, ha publicat una carta titulada ‘Les meves mentides a Canal 9’
Però també amb ulls banyats d’esperança davant la programació que la televisió valenciana, dirigida pels seus treballadors i treballadores, emiteix aquesta vesprada solidària de 6 de novembre. I tot malgrat que l’actual model de RTVV no ens identifica a una bona part de la societat valenciana. I no ens identifica per la seua trajectòria partidista en una programació marcada per la intervenció política del PP. Però desmantellar i tancar RTVV és intolerable, és un autèntic cop d’estat comunicatiu a la societat valenciana i molt en concret a la nostra llengua i a la nostra cultura que ens identifica com a poble. Perdre la RTVV suposa tallar el futur del valencià i deixar orfes a les futures generacions de valencians i valencianes del seu tret d’identitat més valuós. Però això no li importa res al nostre president que parla normalment en castellà, veritat?
Sense dubtes, la societat valenciana té el dret bàsic de comptar amb uns mitjans de comunicació públics, de qualitat, plurals, lliures i en valencià. I encara que aquestes premisses no s’acomplien en la seua totalitat, el model està per explotar, està per desenvolupar. El que no pot fer la Generalitat Valenciana és trencar definitivament amb el valencià i no pot atemptar directament al basament de normalitat, (després de l’escola) de la nostra llengua i no pot passar-se per baix cama la democràcia participativa i la llibertat d’expressió.
Quina forma de celebrar el 30 aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Tal vegada caldrà posar el retrat del senyor Fabra cap per a baix en algun museu o a l’entrada d’algun palau, perquè a l’imaginari i el pensament dels treballadors i treballadores de la RTVV i de molts valencians i valencianes ja ho es present.
Així és, ja ho ha dit molta gent. No tenim premsa escrita, ni ràdios, ni televisions que parlen en la nostra llengua. Sense els mitjans de comunicació en valencià, amb un sector audiovisual valencià desfet, sense empreses de doblatge, actors, actrius,etc. que han treballat i haurien de seguir treballant en la nostra llengua, no podrem assumir la veu del poble. Ara cal preguntar-nos perquè ha succeït tot això i demanar responsabilitats i dimissions. Estaria be que aquest cop d’estat radio-televisu, tinguera una resposta civil que puga proporcionar una nova oportunitat per a la RTVV.
Mentrestant, caldrà estar molt atents a tot el procés, açò és la punta de l’iceberg i no ha fet més que començar. Les directrius de Madrid pel tancament d’altres televisions autonòmiques, la privatització i concentració de poder audiovisual espanyol i l’ús del xantatge en forma de retallades i salva serveis públics, va estar com rerefons d’aquest cop d’estat mediàtic, que vol deixar-nos sense alenar als que estimem el valencià i ens identifiquem com a poble amb tota la dignitat.
