Després de 25 anys fent camí hi ha elements que es mantenen intactes, hi ha uns basaments fonamentals que suporten el seu èxit. A més d’un bon sopar a un preu raonable en una sala farcida de taules i llibres de regal, el sentiment reivindicatiu és totalment present. I encara que ja no es senten xiulets quan s’anomena la presència de l’AVL o que mai ha estat present el president de la Generalitat (tot un dèficit democràtic), la gent present respira per la de defensa de la unitat de la nostra llengua i referma el sentiment de prestigiar i fer cada vegada més normal l’ús del valencià. Sempre els aplaudiments més sentits busquen la sensibilitat per la frase més imaginativa i potenciadora del sentiment que fa veure que som un poble amb un tret diferenciador bàsic, l’estima per la seua llengua pròpia.
Els 25 anys dels Premis Literaris ciutat d’Alzira i de Bromera la nit del passat divendres, van premiar la imaginació, la recerca, la divulgació, la sensibilitat, la ficció, la tendresa poètica, el teatre de la vida, les reflexions individuals i col·lectives, la investigació i moltes més temàtiques. Però per damunt de tota aquesta amalgama literària, tres fets significatius envoltaren i engalanaren la nit de denuncia i esperança. La celebració dels 30 anys de la LUEV i la necessitat urgent de no oblidar-nos d’ella, de fer-la complir i d’avançar en el seu desenvolupament. La crida social d’ajuda a Escola Valenciana que travessa una situació delicada econòmicament. I per últim el crit unànime, ferm i col·lectiu del no tancament de la RTVV.
Més enllà de la felicitació als patrons i organitzadors del Premis Literaris, cal reivindicar la continuïtat de les seues reivindicacions. Paga la pena tot el sentiment que es viu a la nit dels Premis. Per tot eixe toc de força renovada que ens injecta la gala, i que ens anima encara a creu en la dignitat del país i passar per damunt dels polítics insensibles envers la nostra llengua i la nostra identitat.
Escric aquestes línies a punt d’anar a la manifestació en defensa de RTVV. Aquesta vesprada anem a demostrar eixa força. Som un poble amb veu i en moviment.