El divendres per la nit Alzira, com cada mes de novembre dels darreres 25 anys, es va convertir en el referent cultural del País Valencià. Els Premis Literaris de la capital de la Ribera amb el suport organitzatiu d’Edicions Bromera i altres entitats col·laboradores suposen, sense dubtes, el certamen literari més important i rellevant en la nostra llengua. La presència de personalitats i ciutadans i ciutadanes representatives del món polític, cultural, social i empresarial del nostre país donen vida i color a aquest esdeveniment multitudinari. La diversitat enriqueix de manera notable el valor social afegit al cultural de la gala.

Després de 25 anys fent camí hi ha elements que es mantenen intactes, hi ha uns basaments fonamentals que suporten el seu èxit. A més d’un bon sopar a un preu raonable en una sala farcida de taules i llibres de regal, el sentiment reivindicatiu és totalment present. I encara que ja no es senten xiulets quan s’anomena la presència de l’AVL o que mai ha estat present el president de la Generalitat (tot un dèficit democràtic), la gent present respira per la de defensa de la unitat de la nostra llengua i referma el sentiment de prestigiar i fer cada vegada més normal l’ús del valencià. Sempre els aplaudiments més sentits busquen la sensibilitat per la frase més imaginativa i potenciadora del sentiment que fa veure que som un poble amb un tret diferenciador bàsic, l’estima per la seua llengua pròpia.

Després de l’entrada de la Muixeranga d’Algemesí i la sensibilitat patriòtica a flor de pell, la periodista Amalia Garrigós, amb la seua veu melodiosa i plena de músiques va ser l’encarregada de presentar la festa. Les seues frases estigueren acompanyades de les cançons, el ball i els poemes d’Estellés interpretats per l’espectacle “Sis dones i un poeta”. Tal vegada el millor de la nit. L’actuació d’aquestes dones, des de la seua admiració al nostre poeta, va crear a la gent de la sala eixe caliu de sentiment per a dir que ara més que mai cal assumir la veu del poble.

Els 25 anys dels Premis Literaris ciutat d’Alzira i de Bromera la nit del passat divendres, van premiar la imaginació, la recerca, la divulgació, la sensibilitat, la ficció, la tendresa poètica, el teatre de la vida, les reflexions individuals i col·lectives, la investigació i moltes més temàtiques. Però per damunt de tota aquesta amalgama literària, tres fets significatius envoltaren i engalanaren la nit de denuncia i esperança. La celebració dels 30 anys de la LUEV i la necessitat urgent de no oblidar-nos d’ella, de fer-la complir i d’avançar en el seu desenvolupament. La crida social d’ajuda a Escola Valenciana que travessa una situació delicada econòmicament. I per últim el crit unànime, ferm i col·lectiu del no tancament de la RTVV.

Més enllà de la felicitació als patrons i organitzadors del Premis Literaris, cal reivindicar la continuïtat de les seues reivindicacions. Paga la pena tot el sentiment que es viu a la nit dels Premis. Per tot eixe toc de força renovada que ens injecta la gala, i que ens anima encara a creu en la dignitat del país i passar per damunt dels polítics insensibles envers la nostra llengua i la nostra identitat.

Escric aquestes línies a punt d’anar a la manifestació en defensa de RTVV. Aquesta vesprada anem a demostrar eixa força. Som un poble amb veu i en moviment.

Comparteix

Icona de pantalla completa