Les temperatures han baixat, el fred i l’hivern ja son ací. La gelor de la nit a Ontinyent pels carrers del Llombo es desfà en entrar dins del Centre Cívic i Social del barri. Anem a presentar el projecte de
laveupv.com al caliu d’un grapat de persones que tenen clar que el nostre és un País que té veu, que ve d’un silenci. Un País que alguns volen silenciar. Un País que no vol perdre la seua identitat. Un País que ja anem fent! D’un temps d’un País que ja és un poc nostre. Un País Valencià ple de sonoritat, ple de coses que contar. Un País amb veu cada vegada més clara, més viva. Una veu que corre pel País. Per tot això molts de nosaltres i els veïns d’Ontinyent i del Llombo continuem pensant que paga la pena fer córrer aquesta veu.
Recorde que a la primera presentació de la veu al Lluís Vives de València, vaig fer un homenatge als nostres joves, un homenatge a la primavera valenciana, un homenatge a la dignitat de la gent del Lluís Vives. Però avui a Ontinyent i en aquesta casa del barri del Llombo, prop de la casa on vivia Empar i de la seua escola Lluís Vives (quina casualitat), les meues paraules s’han dirigit al record de l’estimada amiga, lluitadora i mestra Empar Granell. I també per recordar que en aquesta ciutat, en aquest barri, es va enllestir, consensuar i debatre la creació d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua. I en aquelles primeres reunions hi era Empar. I tot, perquè cal reivindicar ara més que mai la figura d’Empar, la figura i el treball d’Escola Valenciana.
Josep Manuel Andrés i Diego Gómez al Llombo
Cal agrair-li a Empar la seua creença en la idea que el valencià és futur. El convenciment que la nostra llengua connecta amb la modernitat, amb els moviments de renovació pedagògica i amb les músiques del món, amb la literatura d’ací i d’allà i amb les forces de la cultura democràtica. Ella sempre ens va fer veure que el valencià ha de ser la llengua que eduque els nostres fills i filles, que entretinga els nostres joves. Que ha de ser la llengua de treball, la dels actors i les actrius del cinema i de les televisions. La llengua de RTVV, de l’esport i la justícia. Una llengua plena, normal, en peu d’igualtat. Una llengua d’Europa i del món. Una llengua oficial a l’ensenyament, a l’administració municipal, autònoma, espanyola i europea. Una llengua que paga la pena aprendre i usar, que siga atractiva per als nouvinguts i que servesca per a integra-los en una aventura de cohesió i benestar socials.
Moisès Vizcaino en la presentació de La Veu al Llombo
El nom d’Empar Granell va associat a una sèrie de valors relacionats amb la lluita cívica per aconseguir un món millor, on solidaritat no és sols una paraula bonica, sinó que adopta tot el seu sentit perquè la posava en pràctica diàriament. Una dona, que des de sempre ha simbolitzat el civisme actiu en matèria lingüística, solidària i ecològica, sempre des de la vessant més valencianista. Empar era la persona que reivindicava això de: cal que naixent flors a cada instant.
En aquesta setmana que demà comença i quan alguns volem i anem a celebrar els 30 anys de la LUEV, mentre d’altres votaran per tancar definitivament la RTVV i continuaran ofrenant noves glòries en perfecte castellà, la imatge, el somriure, la sensibilitat i la vitalitat d’Empar (ciutadana del Llombo, d’Ontinyent, de la Vall d’Albaida, del País Valencià i del món) es troba present en el cor de la gent que reivindica un present i un futur ple de dignitat. Gràcies Empar, el teu record és sempre viu.
