'Default': El drama valencià

28 desembre 2013 01:00h
Darrerament he escoltat i llegit aquesta paraula equivalent a liquidació i tancament en boca d’alguns economistes i en els articles signats per alguns periodistes. Sembla que tots els indicadors ens porten desafortunadament a un diagnòstic crític de la situació econòmica de la Generalitat Valenciana (GV), com així ho reconeix el propi Síndic de Comptes: «Està en delicada situació de liquiditat i de solvència a curt termini ». Per això se’ns queda cara de bajoca, quan escoltem que ja estem eixint de la crisis.

Seguint l’anàlisi del documentalista i politòleg Gregorio Martín (article publicat a Levante EMV), aquest tipus d'afirmació era qualificat d'exagerat, fins que a les vigílies de la nit de Nadal de 2011, la punta de l'iceberg es va visualitzar amb nitidesa. Fabra portava pocs mesos fent de Camps, Rajoy acabava de formar govern, el conseller d'Hisenda heretat de Camps reconeixia que no s'havia dit tota la veritat a Zapatero i la UE, i Montoro prenia consciència que la GV tenia un préstec amb origen en un banc alemany que, en cas de no afrontar, anava a suposar la declaració de default del Regne d'Espanya.

Amb tots els préstecs rebuts (recordar les notícies sobre el pagament de les nòmines dels funcionaris valencians per part d’empreses com Mercadona, el Corte Inglés, etc.), hem arribat a una situació extrema. Al pressupost del 2014 la dada és esgarrifosa: per primera vegada el deute de la GV passarà a ser la segona conselleria, superant Educació. Són 4.262 milions d'euros (enfront dels 4.010 d’Educació). Exactament 1.230 d'interessos i 3.032 en amortitzacions que l’equip de la Conselleria d'Hisenda espera refinançar, encara que el cabal de Madrid estigui donant mostres d'esgotament.

Per abordar el difícil problema d'evitar la liquidació de la GV, cal preguntar-se per la capacitat i voluntat del PP de la CV per redreçar la situació. L’esmentat Gregorio Martín, ens descobreix que al PPCV conviuen dues organitzacions, amb Fabra d'únic fil conductor. La primera, asseguda al Consell, més tècnica, amb menys zones fosques en les biografies dels seus membres, que han entès l'estat de liquidació que gestionen. No obstant això, no ignoren que estan sostinguts per un grup parlamentari impresentable i que les mentides financeres anteriors són un gran llast per a qualsevol negociació amb Montoro.

Mentrestant ens diu el columnista, un segon PP, en una ombra tan fosca que entrebanca qualsevol eixida a l'hora de solucionar els problemes col·lectius. Amb personatges que ja saben del risc de passar de l'enriquiment, a la imputació, d'aquesta a l'acusació, camí de la condemna i per acabar en l'esperança de l'indult. Tot personificat en la majoria d'integrants dels equips de la successió Zaplana, Olivas i Camps. Tots ells i elles més preocupats per les decisions judicials que per les conseqüències que per als valencians i valencianes tindrà el deute de la Generalitat Valenciana.

Més enllà del fet que unes mateixes sigles, les del PP, suporten el govern central i de la Generalitat Valenciana, avui, dos anys després d'albirar l’iceberg, el Ministeri d'Hisenda tracta Fabra amb la mateixa incredulitat i menyspreu, que la UE ho fa amb l'intervingut govern de Grècia, que tants informes mentiders va enviar a Brussel·les. I a tot això, els ciutadans no podem ser només actors passius, és vital posar-se d'acord tant en castigar els mals governs, com en buscar formes per caminar junts com a valencians. El PPCV està en liquidació, però això no impedeix que esgoti la legislatura. Una putada la política de terra cremada a la que sembla apuntar-se ara el PPCV.

El drama valencià és saber si en els mesos que resten fins a les eleccions, la Generalitat Valenciana pot seguir el seu camí cap a la liquidació. Les forces polítiques de l'oposició tenen un dilema: demanar junts mesures extraordinàries que mantinguin el més vital de la Generalitat Valenciana o romandre en la legítima denúncia assistint a primera fila a la possible liquidació de la GV. No ho tenim fàcil. Tot esta per vindre, però en tot cas cal explicar-ho a la ciutadania.

next