Avortament i educació sexual

18 gener 2014 01:00h
 Com tothom sap, i sobretot les dones, l’actual llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, serà substituïda per la nova 'Ley de protección del concebido y de los derechos de la mujer embarazada'. Ho escric en castellà perquè expressar-ho en la nostra llengua ja dóna cert oi. I efectivament, si no hi ha un terratrèmol polític dins del PP, la llei del ministre Gallardón (alguns articles d’opinió l’anomenen 'Fachardón') suposarà que les dones només podran avortar en dos supòsits: violació i risc per a la salut. Tot un retrocés en els drets de les dones que respon a la demanda dels sectors més reaccionaris de l’església i la dreta.

Sembla que com escriu la sindicalista Macu Gimeno, al ministre no li agrada la llibertat de les dones. I és que aquesta llei ha estat elaborada per un gabinet d’experts, tot d’homes, sense cap dona. Una llei que no té en compte la vida que portaran les criatures nascudes amb greus malformacions i que sols sembla preocupar-se per la protecció de l’objecció de consciència dels professionals sanitaris. Una llei que reconeix l’educació afectiva i sexual com a forma més eficaç de prevenir embarassos no desitjats, sobretot en les joves.

I és en aquest darrer aspecte on voldria dirigir les meues reflexions com a pedagog, sense ànim de crear càtedra o jurisprudència educativa, perquè crec que l’educació sexual és l’assignatura pendent de totes les reformes educatives. Un país que vol ser del segle XXI, ni pot tenir lleis sobre l’avortament que fan olor a franquisme, ni pot deixar de planificar dins de les seues aules des d’Infantil, una educació afectiva i sexual respectuosa amb el propi cos i amb el dels altres.

Sense dubtes, la sexualitat és un aspecte del desenvolupament que és present en l’ésser humà i que es manifesta de maneres diferents des del començament de la vida fins a la mort. Com reconeix la psicòloga Verónica Antón, forma part de l’impuls vital que enfoca la nostra acció a la supervivència i a la recerca de plaer. Així doncs, la sexualitat suposa tota una energia destinada a proporcionar-nos sensacions plaents a través dels sentits i del cos, i que ens permet descobrir-nos a nosaltres mateixos, les altres persones i el nostre entorn.

La sexualitat està estretament vinculada a les experiències sensorials primàries i som els adults els que tenim la responsabilitat de transmetre als infants les nocions bàsiques d’una sexualitat sana. Hem d’acompanyar els xiquets i xiquetes en els seus processos d’aprenentatge sexual: la intimitat, el respecte i la privacitat de certes experiències sexuals. La nostra funció com a pares i mares i com a educadors és brindar a la canalla un ambient ric, saludable i obert, en el qual les criatures es puguen sentir còmodes i puguen escoltar el seu instint i les seues necessitats sexuals.

I sembla que tota aquesta filosofia de curiositat sexual, d’acompanyament i d’educació sexual és oblidada pel senyor Wert en la seua reforma educativa i en les seues retallades i no ha estat viscuda pel senyor Gallardón. I és que aquesta gent que ens governa no té cap sensibilitat perquè els nostres infants visquen experiències plaents en el seu present i en el seu futur i perquè tinguen cura d’ells mateixos, del que desitgen i del que no desitgen, com també un respecte profund cap al seu cos i cap a l’altre sexe.
Senyor Gallardón, no tanque les portes als drets sexuals de les dones i pose els basaments reals i efectius, per obrir les finestres d’una educació sexual que els permeta prendre una decisió sensata i formada. Elles pariran i elles han de decidir.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next