Malgrat aquesta declaració inicial d’intencions les retallades en les prestacions, els repagaments dels serveis, l’especulació sanitària i l’assetjament als i els professionals de la sanitat pública estan a l’ordre del dia i són notícies conegudes i patides per la majoria dels usuaris i usuàries de la sanitat. Ciutadans i ciutadanes que no entenen per què es retallen els serveis i la Conselleria continua pagant el mateix o més a les empreses que tenen la concessió administrativa i la gestió privada dels nostres hospitals i centres de salut.
Aquest model de concessió administrativa i privatització (batejat amb el terme externalització per a despistar), ha estat paralitzat a la Comunitat de Madrid a partir del revés judicial del Tribunal Superior de Justícia que troba en la seua posada en marxa i aplicació, perjudicis d’impossible reparació i una carrega econòmica desorbitant per la hisenda pública de la Comunitat. En aquest episodi, el front de denuncia social, ha estat importantíssim. I ara tot el món es pregunta: després de Madrid, què passarà amb el model Alzira?
Recordem que ara fa 15 anys es va implantar a la comarca de la Ribera el primer hospital al País Valencià amb aquest model de concessió baix la benedicció del Partit Popular. Després l’experiment ha tingut continuïtat a Dénia, Manises, Torrevella i Elx-Crevillent. El model consistia en que l’adjudicatari construeix un hospital que després ha de gestionar durant un temps. Com a contrapartida la Generalitat li paga una quantitat per habitant a atendre en cadascuna de les zones mentre dure la concessió. I recordem que darrere de la UTE de Ribera Salut es trobaven Adeslas, Bancaixa, la CAM, Lubasa, Dragados, etc. Tots disposats a fer negoci de la salut dels ciutadans i ciutadanes.
Recordar també que el negoci inicial no va funcionar (sembla que no hi havien guanyat prou) i cinc anys després la Generalitat va eixir al rescat de Ribera Salut indemnitzant-la en més de 70 milions d’euros i obrint de nou la concessió amb la incorporació de la gestió dels centres de salut de l’àrea. El negoci s’ampliava i era de nou la mateixa empresa la que guanyava la concessió i a més a més com a premi, la Generalitat li pujava la quantitat per habitant revisable cada any. (hem passat dels 225 euros inicials, als actuals 693). El negoci continua.
I ara, malgrat les bones notícies de Madrid, als valencians i riberencs ens arriben campanades que una multinacional americana està interessada en la compra de la meitat de les accions de Ribera Salut. Un altra mosca a xuclar de la mel. Un altra empresa que vol fer negoci amb els diners públics i amb la salut de les persones. Un negoci que si no el parem es pot contagiar a altres departaments o zones com Gandia o Llíria.
La batalla per la defensa de la sanitat pública passa ara per Alzira i la Ribera, on la Plataforma en defensa i millora de la sanitat pública d’aquesta comarca es comprometia aquesta setmana a que la gestió de l’àrea de salut de la Ribera i dels altres departaments sanitaris, torne a ser pública en el menor temps possible i evitar les prorrogues i noves concessions. L’horitzó es troba al 2018 o tal vegada al 2015. Aquesta darrera data ens sembla millor, veritat? Gómez (2 febrer 2014)
