Sanitat: d'Alzira a Madrid

1 febrer 2014 01:00h
Aquest dissabte a la Universitat de Valencià han tingut lloc les proves del MIR i d’altres especialitats per accedir al sistema sanitari públic. L’espera tensa de cinc hores, m’ha possibilitat escriure aquestes línies. Cal dir en primer lloc, que tothom reconeix la sanitat pública com un pilar fonamental de l’estat de benestar i un dret social aconseguit per l’esforç col·lectiu, per la qual cosa hem de defendre-la i millorar-la. I sense dubtes cal aleshores, infraestructures sanitàries comarcals i de proximitat que siguen suficients per garantir una atenció digna, de forma que el interessos econòmic no estiguen per damunt d’aquest dret humà i constitucional de tenir una atenció sanitària bàsica i de qualitat.

Malgrat aquesta declaració inicial d’intencions les retallades en les prestacions, els repagaments dels serveis, l’especulació sanitària i l’assetjament als i els professionals de la sanitat pública estan a l’ordre del dia i són notícies conegudes i patides per la majoria dels usuaris i usuàries de la sanitat. Ciutadans i ciutadanes que no entenen per què es retallen els serveis i la Conselleria continua pagant el mateix o més a les empreses que tenen la concessió administrativa i la gestió privada dels nostres hospitals i centres de salut.

Aquest model de concessió administrativa i privatització (batejat amb el terme externalització per a despistar), ha estat paralitzat a la Comunitat de Madrid a partir del revés judicial del Tribunal Superior de Justícia que troba en la seua posada en marxa i aplicació, perjudicis d’impossible reparació i una carrega econòmica desorbitant per la hisenda pública de la Comunitat. En aquest episodi, el front de denuncia social, ha estat importantíssim. I ara tot el món es pregunta: després de Madrid, què passarà amb el model Alzira?

Recordem que ara fa 15 anys es va implantar a la comarca de la Ribera el primer hospital al País Valencià amb aquest model de concessió baix la benedicció del Partit Popular. Després l’experiment ha tingut continuïtat a Dénia, Manises, Torrevella i Elx-Crevillent. El model consistia en que l’adjudicatari construeix un hospital que després ha de gestionar durant un temps. Com a contrapartida la Generalitat li paga una quantitat per habitant a atendre en cadascuna de les zones mentre dure la concessió. I recordem que darrere de la UTE de Ribera Salut es trobaven Adeslas, Bancaixa, la CAM, Lubasa, Dragados, etc. Tots disposats a fer negoci de la salut dels ciutadans i ciutadanes.

Recordar també que el negoci inicial no va funcionar (sembla que no hi havien guanyat prou) i cinc anys després la Generalitat va eixir al rescat de Ribera Salut indemnitzant-la en més de 70 milions d’euros i obrint de nou la concessió amb la incorporació de la gestió dels centres de salut de l’àrea. El negoci s’ampliava i era de nou la mateixa empresa la que guanyava la concessió i a més a més com a premi, la Generalitat li pujava la quantitat per habitant revisable cada any. (hem passat dels 225 euros inicials, als actuals 693). El negoci continua.

I ara, malgrat les bones notícies de Madrid, als valencians i riberencs ens arriben campanades que una multinacional americana està interessada en la compra de la meitat de les accions de Ribera Salut. Un altra mosca a xuclar de la mel. Un altra empresa que vol fer negoci amb els diners públics i amb la salut de les persones. Un negoci que si no el parem es pot contagiar a altres departaments o zones com Gandia o Llíria.

La batalla per la defensa de la sanitat pública passa ara per Alzira i la Ribera, on la Plataforma en defensa i millora de la sanitat pública d’aquesta comarca es comprometia aquesta setmana a que la gestió de l’àrea de salut de la Ribera i dels altres departaments sanitaris, torne a ser pública en el menor temps possible i evitar les prorrogues i noves concessions. L’horitzó es troba al 2018 o tal vegada al 2015. Aquesta darrera data ens sembla millor, veritat? Gómez (2 febrer 2014)
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next