Farà parella lingüística el molt honorable A. Fabra amb Vicent Moreno president d’Escola Valenciana? Tirarà endavant la consellera Català el seu arranjament escolar i eliminarà les 155 unitats educatives d’ensenyament en valencià? Què passarà amb la reclamació de la família de Xirivella al ministre Wert? Té els dies comptats l’AVL per la seua definició normativa sobre la nostra llengua? Anem a veure algun representant del PP participant a les Trobades d’Escola Valenciana? Desenvoluparan alguna mesura de trellat els nostres representants polítics per promocionar l’ensenyament i l’ús social del valencià? Totes aquestes i moltes qüestions més, s’han produït en aquesta setmana de turment per a l’ensenyament en la nostra llengua i per a la nostra escola.

El lema Escola Valenciana, la nostra escola és la crida reivindicativa i potent d’Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, però també és l’argumentari dels qui tenim el convenciment que la millor escola possible és l’escola a la qual tothom té dret. Una escola amb mestres i professorat il·lusionats, una escola que vol treballar de valent perquè els alumnes tinguen una educació òptima i de qualitat. És l’escola de les mares i els pares participatius, l’escola de les comunitats educatives que apliquen els valors pedagògics i socials propis d’una societat valenciana que sap estar a l’altura de les circumstàncies. Una escola que sap lluitar i que sap superar les retallades i les adversitats. Una escola que es troba per damunt de les decisions interessades dels governants de torn.

Ara més que mai cal estar al costat dels centres educatius en valencià, perquè ells són el que conformen la nostra escola, eixa escola digna i arrelada a l’entorn més proper, l’escola que aplica els criteris de democràcia participativa i que afavoreix el millor aprenentatge possible a un alumnat divers en un context intercultural. Eixa és l’escola valenciana que tenim i l’escola valenciana que defensem. És l’escola que entre totes i tots fem per millorar cada dia malgrat els greus atacs als quals ens tenen sotmesos.

Ara més que mai cal estar al costat d’Escola Valenciana en la defensa d’eixa escola per la qual ens sentim orgullosos, l’escola en valencià. Un model que està establert, bàsicament, en el sistema educatiu públic. Malgrat el tancament d’unitats educatives en valencià, malgrat els intents de desprestigi i d’enfrontament amb les famílies, malgrat la marginació de l’ensenyament plurilingüe en valencià, malgrat la manca d’oferta educativa en la nostra llengua i malgrat la imposició de la LOMQE, totes i tots els qui ens sentim identificats amb el model educatiu que és l’escola pública, en valencià i de qualitat ens sentim orgullosos i orgulloses d’estar enxarxats en un moviment, que de cap de les maneres permetrà que un dret universal i bàsic com l’educació siga marginat, desvirtuat i esborrat de la llista dels nostres drets. La nostra escola, és l’escola en valencià perquè fa anys que estem obrint pas al valencià de l’escola al carrer, un pas fonamental per a la normalització de la nostra llengua i perquè l’alumnat tinga referents en valencià més enllà de l’aula. Per això cal fer palés que el govern ha deixat als xiquets i les xiquetes valencians sense cap mitjà audiovisual que parle en la nostra llengua. S’ha fet un colp d’estat mediàtic i ens han privat de mitjans de comunicació públics en valencià.

Baixem al carrer i participem, prompte tindrem les Trobades de Primavera amb les quals omplirem de color les places i els carrers dels nostres pobles i ciutats i tindrem l’ocasió de reivindicar que la nostra és una escola a tot color i podrem denunciar, que qualsevol atac polític que la vulga pintar de gris, és un pas enrere en el desenvolupament del model d’ensenyament òptim pel País Valencià, per a l’escola en valencià. I això, no anem a consentir-ho.

Per tot això hem de matricular als nostres fills i filles en la Nostra Escola, l’Escola en Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa