La dreta valenciana porta així més de 30 anys, quan no ha estat l’anomenada batalla de València, o el tancament dels repetidors de TV3 o la sense raó de tirar al fem RTVV, o és ara recentment l’estirada d’orelles a l’AVL pel seu diccionari normatiu que diu que català i valencià són la mateixa llengua. I ara la Generalitat es destapa amb una campanya als mitjans de comunicació celebrar el 30 (un altra vegada el que pareix nombre màgic) aniversari de la Llei de Símbols o Identitat de 1984. Cal recordar que amb dita Llei es regula l’ús de tres símbols: la bandera o senyera amb franja blava, l’himne regional (que ofrena noves glòries a Espanya) i l’emblema propi de la Generalitat amb l’heràldica de Pere el Cerimoniós. Aquesta commemoració porta camí, sense dubtes, de convertir-se en més del mateix: més senyera, més himne, més Espanya, més anticatalanisme, més centralisme i més manipulació amb els nostres trets d’identitat.
I aquest cap de setmana una vegada més comencen les Trobades. Són les festes per la llengua que any rere any, apareixen en primavera per a defensar l’escola en valencià. Però les Trobades van més enllà de l’àmbit educatiu i suposen tot un exercici democràtic de promoció del nostre màxim tret d’identitat, la nostra llengua, davant els atacs frontals per part de la mateixa Generalitat Valenciana
Les Trobades sí que són el símbol dels valencians. Un símbol sense cap reconeixement institucional per part del Govern valencià pràcticament en tot el seu període autonòmic. Les Trobades es mereixen el reconeixement de tot el poble valencià perquè fa anys que estan obrint pas al valencià de l’escola al carrer, un pas fonamental per a la normalització de la nostra llengua.
Cal deixar de ser ridículs i vanagloriar-se de ser més valencià que ningú per dur un color més a la senyera o per cantar l’himne. Els màxims dirigents no utilitzen la llengua dels valencians i de les valencianes. Els qui ocupen càrrecs a les institucions han de ser models i referent de l’ús del valencià. Hauria de ser lògic que s’expressaren en la nostra llengua, que participaren de les Trobades en lloc d’embolicar-se en la senyera i cantar amb la mà al pit l’himne de Maximilià Tous. Han d’assumir la seua responsabilitat i ser els primers a utilitzar-la i promoure-la.
Anem a les Trobades, reivindiquem la nostra escola, l’escola en valencià. Diguem en veu alta i ferma que les Trobades representen la dignitat del poble valencià i que són el fet més rellevant de la nostra identitat. Nosaltres decididament ja hem escollit. Endavant les Trobades i l’escola en valencià.
