Que només els petons ens tapen la boca

Aquesta frase pintada en un mur i compartida en el facebook de la meua filla, em serveix de denuncia per a la situació social i política que estem vivim aquests dies. Els esdeveniments presentats en forma de sorpresa com si d’un concurs televisiu de cuina es tractés, han estat clarament cuinats ja fa temps i presentats ara amb la guarnició de la normalitat, del no passa res, no us preocupeu, tot segueix igual. Tota aquesta moguda i posada en escena amb un clar objectiu: reforçar i blindar la monarquia borbònica (dels bobons com diria el mestre Gonçal Anaya).

Hi ha una qüestió irrefutable, la societat espanyola i valenciana dels anys 1975 i 1978 no és la mateixa democràticament parlant que la actual. Cal dir que les persones que hui es troben per baix dels 55 anys no va poder participar en el referèndum d’aprovació de la Constitució espanyola de 1978. És a dir, més 69% de la població espanyola actual no va poder votar per la Constitució i pel model d’Estat pactat i establert a partir de la decisió de Franco i la dreta espanyola de col•locar al borbó al capdavant.

La recent notícia feta pública el 2 de juny de 2014 d’abdicació del rei en favor del seu fill, suposa situar-se en un supòsit de fet que no té cap regulació i al qual el Parlament ha de donar resposta immediata. L’única solució a la falta de regulació és la democràtica: oferir a la ciutadania la possibilitat de manifestar-se mitjançant referèndum sobre la possibilitat que tots els càrrecs públics i representatius de l’Estat espanyol, inclòs el cap de l’Estat, siguen designats mitjançant l’elecció de la ciutadania, ja siga de manera directa o a través dels seus representants, tal com estableix l’article 23 de la Constitució espanyola. L’abdicació del rei i el buit legal existent obri la possibilitat de la construcció d’un Estat en el qual la ciutadania puga decidir lliurement la seua representació política i institucional.

Volem decidir, tenim el dret de decidir com ens organitzem políticament, i l’abdicació del Cap d’Estat és una oportunitat única perquè els ciutadans i les ciutadanes decideixen. Un plebiscit, entès com la consulta en la qual els poders públics se sotmeten al vot popular directe per aprovar o rebutjar una proposta concreta sobre el nostre futur, sobre la forma d’Estat que ens governa, és el mecanisme adequat per donar la paraula a la ciutadania. No es podem tapar la boca una vegada més. No podem emmudir-nos i fer-nos veure que tot ja està arreglat.

Que el rei haja abdicat per què està malalt, per què la possible condemna de la seua filla puga enfosquir més la imatge de la monarquia, per les pressions dels poders econòmics o per les perspectives electorals futures de canvi de cicle polític al país i el temor del bipartidisme, poden i són raons de pes, però la ciutadania ha de comptar. Més enllà de monarquia o república, el que es demana és el de sempre, més democràcia, més participació ciutadana en tots els àmbits polítics, socials i acadèmics per tal d’iniciar un debat públic sobre la democratització de l’Estat. Tot un procés que hauria de concloure en un referèndum, perquè de manera lliure i directa el poble puga decidir sobre els canvis en l’ordenament jurídic que aquesta proposta requereix.

I mentrestant, una petició, un prec, un crit de fermesa: que no ens tapen la boca, raonem, parlem, dialoguem,…i que només els petons silencien els nostres llavis.