Les bombes indiscriminades de l’exèrcit israelià han caigut no sols sobre presumptes objectius milicians de Hamàs, sinó també a habitatges, mesquites, clíniques sanitàries, centres de discapacitats i escoles. Aquesta guerra porta ja més de 1.300 morts i aproximadament 7.000 ferits, entre els quals, i en la seua majoria hi ha menors i població civil. Un de cada quatre morts és una criatura. Més que una guerra sembla un genocidi, una neteja ètnica semblant (quina desgràcia!) a la que patiren els jueus amb els nazis.
Les declaracions i les paraules carregades d’intencionalitat política, per ara no estan donant cap resultat. Com en tots els conflictes del món, la solució a aquesta guerra entre l’estat d’Israel i el poble palestí, vindrà per la via del diàleg i la negociació, com han reivindicat des del poble palestí milers de vegades, però per a això urgeix restaurar “un alto el foc” permanent i protegir la població civil en compliment de la legislació humanitària internacional. Ha estat el mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon qui ha fet esment que les xifres de víctimes i de danys plantegen serioses dubtes sobre la proporcionalitat de l’actuació armada d’Israel, i també ha denunciat els atacs de Hamàs a territori israelià, urgint a les duess parts a mostrar “humanitat” i detenir immediatament la violència.
Humanitat i solidaritat són les paraules claus, són les paraules que estigueren presents al 2009 i que urgeixen ara mateix. Ja n’hi ha prou que l’Estat espanyol, la UE i la resta de països continuen permeten la sagnia amb que Israel sotmet a Palestina. L’ONU i els seus estats membres han de condemnar i fer els moviments necessaris per aturar aquests atacs que es produeixen sistemàticament contra la població palestina, fent ús de mesures totalment desproporcionades, fins i tot il·legals, contra la població civil.
I nosaltres que podem fer? Tal vegada tornar a eixir al carrer com quan diguérem “No a la guerra d’Iraq”. Però també demanar la retirada de l’ambaixador d’Espanya a Israel mentre dure el conflicte, deixar de vendre armament de qualsevol tipus a Israel, demanar als nostres representants municipals l’aprovació de mocions de solidaritat amb el poble palestí i mostrar la més rotunda condemna a l’agressió israeliana, etc.
Des del 8 de juliol, els nostres ulls, els de molts valencians i valencianes i els de milions de ciutadans i ciutadanes del món, s’omplin de tristesa, ràbia i indignació davant els morts de la guerra a Gaza. Si encara ens queda llavor de pau, d’humanitat i solidaritat, aturem aquesta guerra que no fa vacances i que provoca diàriament nombroses víctimes innocents.
