La novel·la d’Andreu Martí, amb el títol Les escopinades dels escarabats i el subtítol no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meua estàtua ens presenta l’assassinat brutal a Barcelona de dos socis d’una assessoria financera que desencadena una gran operació policial que compromet un personatge poderós que es creu intocable, que es troba molt per damunt de la resta dels mortals, simples escarabats fastigosos que es poden trepitjar si cal. Vaja!amb la que està caient a Catalunya amb la família Pujol i jo llegint pàgines plenes de corrupció, escàndols, blanqueig de capitals, espionatge,…
Cal reconèixer que l’autor barceloní retrata d’una manera extraordinàriament crítica els temps que estem vivint. Aquesta obra premiada al Ciutat d’Alzira i publicada per Bromera, és sense dubtes de rabiosa actualitat, de lectura àgil on destaquen els seus diàlegs vius i punyents. Amb un missatge subliminar, fins i tot els escarabats poden lluitar a mort quan es tracta de sobreviure o de venjar-se.
L’altra novel·la de la nostra alcoiana universal Isabel Clara Simó, ens recorda que la violència de gènere continua essent eixa lacra dolentíssima present als nostre pobles i ciutats. Els darrers esdeveniments a Catadau, Sollana, Oriola, Almeria,… han amanit molt directament les planes del relat de La vida sense ell, on l’autora a més ens ofereix un homenatge a la seua ciutat natal als anys setanta del passat segle. Una novel·la que m’ha sorprès per la seua força i torne a repetir per la seua trama vigent.
Com seria la vida sense ell? Es pregunta Mercè. Com seria una vida sense por i sense submissió? És aquesta la idea que traspua en l’infern diari d’aquesta dona anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants i que pren una decisió inimaginable quan neix el seu fill. Un fill que trenta anys després reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l’anima.
Ja veieu dues lectures amb molt de suc. Molt actuals, molt recomanables. Dos relats per a traslladar desgraciadament a la nostra actualitat. Dues novel·les que no són sols d’estiu i que ens demostren que els escarabats i les escarabats encara estem vius i amb escopinades valentes.
