No sols comença un nou curs escolar, també un nou curs polític i social. Un nou curs carregat d’esdeveniments, amb noves o velles reivindicacions, amb més retallades possiblement, amb eleccions sindicals en alguns sectors, amb eleccions autonòmiques i municipals. Un nou curs amb més imputacions, amb més escàndols de corrupció, amb remodelacions legals de gran calat institucional. I tant de bo, perquè no, siga un nou curs de canvi de cicle polític als nostres pobles i ciutats i al nostre estimat País Valencià. De totes formes, temps tindrem al llarg de les pròximes setmanes d’anar esmicolant aquests temes transcendentals per a uns i neguitosos per als altres.
Des del meu posicionament com a docent i representant públic, em permetreu sols ara un parell d’apunts sobre aquest nou curs en dues vessants. A nivell polític, aquest començament sembla una continuïtat del que tenim. Malgrat el constant bombardeig de dades positives i de xifres miraculoses en els índex de creixement, exportació, turisme, consum… als mitjans televisius, la realitat social i les dades en altres països del nostre entorn econòmic ens fan caure de la burra. Però això sí, es detecten certs indicis d’avançar estratègies partidistes i una miqueta de pressa en col·locar-se i ocupar bons llocs d’eixida en algunes formacions polítiques. La clau es troba penjada a la porta de la nova llei electoral que es prepara per a elegir els alcaldes. Cal veure si aquesta clau tramposa obri la porta i mou el sac dels pactes, consultes, primàries i candidatures consensuades.
A nivell escolar, aquest serà el curs escolar que més prompte s’inicià comparativament a tota la resta de comunitats. Les crítiques han plogut per tots els sectors, però la consellera Català ha fet la vista grossa i sols es preocupa d’acontentar el seu ministre i el seu president per guanyar punts en la carrera electoral de la pròxima primavera. Aquest curs escolar comença calentet i no sols per les temperatures encara estivals de la primera quinzena de setembre. L’aplicació molt improvisada i poc consensuada de la nova llei educativa i del decret de currículum autonòmic als centres educatius, junt a la moguda dels llibres de text, de les beques assistencials, dels retalls salarials, organitzatius i pedagògics que s’albiren al sector i que fan trontollar l’ensenyament públic, ens presenten un panorama reivindicatiu que ha de tenir un suport important en les nostres escoles i instituts i com no al carrer. Si no és així malament i sols caldrà esperar al possible canvi polític.
En definitiva, aquest nou curs serà divertit, avorrit, desgraciat o interessant i molts altres qualificatius que li podrem posar, però sense dubtes serà un curs fonamental en el futur pel poble valencià. Un nou curs que demana el compromís, el treball i la solidaritat de les persones que ens sentim valencianes i valencians. No podem desaparèixer. Agafem forces, les necessitem totes.
