Una primera premissa interessant i treta del que ha passat i passa aquests dies a Escòcia i al Principat, és que l’existència dels pobles i de les nacions, no les determinen definitivament uns trets objectivables i irrefutables com la seua llengua, la seua cultura o la seua història, sinó a la fi, la voluntat de les persones. Sense dubtes la noció de poble comporta certa identificació col·lectiva, d’ací pot nàixer la visió del valencianisme. Mentre que el nacionalisme va unit a la voluntat política i a l’ideal de l’autogovern. Al nostre País hi ha una coincidència en l’existència del poble valencià des de les files del valencianisme, però una divisió molt contradictòria entre els projectes nacionals que competeixen per construir la seua nació (clarament Espanya, Països Catalans i País Valencià).
En tota la trajectòria històrica dels darrers quaranta anys, els valencians hem tingut i tenim un sistema de partits dominat per forces de govern d’àmbit estatal. La determinació de la nació dels valencians, la identitat lingüística de la nostra llengua, la política lingüística i el grau d’autogovern, han estat sempre en l’origen del conflicte identitari, conflicte que els partits nacionals espanyols, PP i PSOE des de la dècada dels huitanta, han bandejat de costat i han utilitzat com a estratègia electoral. Ara sembla, i tot apunta (veurem d’ací huit mesos) que la pèrdua de poder d’aquests partits i l’increment de suport a EU i Compromís, pot capgirar la truita, sempre que la irrupció d’altres forces espanyoles com UPyD i l’enigma de Podemos (Podem?, Guanyem?) no entrebanquen el canvi polític que necessita el poble valencià.
A tres dies de la celebració històrica de l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, la identitat valenciana passa per desterrar definitivament la negació i l’ambigüitat en el reconeixement de la unitat lingüística i per avançar en la construcció d’Espanya com a estat plurinacional, on el País Valencià siga reconegut com a nació. Tal vegada siga molt agosarada aquesta reflexió, el que sembla evident és que la situació actual és molt complicada, però sense dubtes estem escrivint unes noves línies i pàgines del futur de la nostra identitat valenciana.
Ser optimista i somiar és positiu i certa garantia de felicitat. Passe el que passe aquest 9 d’Octubre, el 9 de novembre o el mes de maig de 2015, hem de continuar construint i lluitant pel futur de la nostra identitat valenciana com a poble o com a nació, però amb tota la dignitat.
