Després d’una condemna per corrupció i tràfic d’influències, Torrente ix de la presó de Picassent uns dies abans de la celebració de la Diada dels Valencians. Estem en les vespres del 9 d’Octubre de 2014. A les portes de la mateixa institució penal, per error, agafa un autobús de transport escolar direcció a Montserrat, on els xiquets i xiquetes porten ales per volar i el conductor té reproduïdes les imatges d’un calendari eròtic de dones reconegudes com a mares de les criatures. “Eixa del sostenidor roig és ma mare! Collons xiquet com està ta mare!”
Ja prop de la comissaria del carrer Conca, en una cafeteria pega una ullada al diari per llegir el titular que el president de la Generalitat Alberto Fabra ha encarregat a la policia autonòmica investigar els interrogatoris que el seu cap de seguretat va realitzar al personal de confiança del vicepresident, José Ciscar per trobar un talp que filtrava informació. “Vaja, quina moguda, el pobre Ciscar s’haurà de buscar la vida de nou per les terres de la Marina, tal vegada de xofer a la Unió de Benissa”. En pàgines interiors continua llegint: els detalls que anem coneixent són preocupants. El sinistre interrogatori d’un policia a funcionaris durant tres hores, un tercer grau fora de tot estat de dret i de les normes establertes i ara la investigació sobre eixos interrogatoris que probablement encarregaria algun alt càrrec de la Generalitat. “Fotre com s’ha emmerdat el president!”
Reincorporat a la seua feina, el seu caporal li encomana la vigilància d’incògnit de la desfilada de la senyera. “Vés espai Torrente que sempre apareixen grupuscles terroristes que insulten i amenacen alguns participants. Estigues a l’aguait. Vigila la Rita”. Matí assoleiat al cap i casal per a veure com un grup important de nazis uniformats, amb esvàstiques ben visibles, es van col·locar en un punt del recorregut a la plaça de l’Ajuntament i van cridar visques a Hitler amb total impunitat. Els ulls del nostre protagonista veuen l’escena com si d’un documental en blanc i negre de la dècada dels 40 del segle passat es tractés. Fins i tot un element vestit amb uniforme militar alemany de la Segona Guerra Mundial, que portava una gran banderola amb l’esvàstica i que s’ha situat molt a prop del president Fabra i de la batllessa Barberà. Ni l’un ni l’altra no van fer ni el mínim senyal demanant que aquella banderola fos retirada. “Refotre com ha canviat la batalla, ara ni quadribarrada, ni amb blau, ni sense blau, l’estanquera i l’àguila tornen a volar per València capital!”
En arribar la comitiva al Parterre, davant de l’estàtua del rei Conqueridor, un jove exaltat ha cremat una senyera estelada, cridant alguna cosa així com “Mas cabrón iras al paredón”. Torrente amb la mà a la butxaca ha estat a punt de traure la seua pistola, però els acords musicals de la banda li han estabilitzat els nervis. Els ànims de la gent i del policia s’han calmat cantant tothom a la vegada: per ofrenar noves glòries a Espanya. “Recollons quin matí porte!”, va exclamar el braç armat de la llei. Quan mirant al cel va veure com Jaume I li cucava un ull com convidant-lo a fer-se una cassalleta i ens n’anem.
Qualsevol paregut amb la realitat d’aquest guió cinematogràfic pot ser veritat. La seua estrena tal vegada el pròxim mes de maig. “Au cacau!”
