El cicle de conferències en paraules dels organitzadors (l’ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera), serveix per arrodonir l’univers literari dels Ciutat d’Alzira, sempre amb una temàtica aglutinadora i engrescadora. En aquesta ocasió sota el títol “Jugar a ser déus. El poder de la creativitat” es reflexionarà sobre la creativitat humana, entesa com a poder que ens ha fet i ens fa evolucionar. Així, seguint aquest fil conductor diferents experts en els seus àmbits, durant els dimarts i dijous del mes d’octubre i novembre, ens ajudaran a pensar sobre els interrogants ètics i les oportunitats de la ciència, així com el paper de la ficció en la literatura i el cinema, també com cal ensenyar literatura o com formar lectors, etc. Tota una amalgama científica i literària per a una tardor riberenca que intenta irradiar llum de cultura a la resta del nostre estimat País.
Tot un ventall d’actes entorn dels Premis que també inclouen altres activitats complementàries, com ara teatre, exposicions o rutes culturals. I sobre tot el tradicional sopar literari (aquesta vegada el divendres 14 de novembre) on es lliuraran els set guardons. Tota una festa de cultura i de trobada social. Una trobada d’acadèmics, escriptors, editors, músics, artistes, ciutadans i també alguns polítics. Tot un referent amb l’absència, com sempre, de representants del nostre govern. Les preguntes semblen evidents: per què no s’acosten al sopar el president Fabra o la consellera Català? quina por tenen a compartir taula i tertúlia amb la gent dels Premis Literaris d’Alzira?
No tinc una resposta clara i contundent. Podríem preguntar-ho. O tal vegada l’alcaldessa d’Alzira i presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ho podria intentar. Existeix certa por a enfrontar-se a la realitat que representa la cultura viva i potent que es vehicula en la nostra llengua? Al president li costaria molt parlar en valencià? La consellera Català podria rebre algun xiulet per la seua gestió al capdavant de la Conselleria de Cultura i Educació? Tal vegada saben els dirigents del PP, que en aquesta història no tenen cap vot a guanyar. I si tingueren que donar un premi a un autor o autora català o mallorquí?
Les respostes als interrogants amaguen la hipocresia i manca de respecte del PP a la nostra cultura i a la nostra llengua compartida, sobre tot després de presentar i aprovar mocions institucionals a tots els ajuntaments on governen (també a Alzira) denunciant la ingerència de Catalunya en les senyes d’identitat de la seua Comoditat Valenciana. Sols cal veure el programa d’actes dels Premis Literaris i constatar les institucions que recolzen i col·laboren amb els mateixos. Junt a la Diputació de València, la Universitat de València, l’AVL, la Mancomunitat de la Ribera Alta, Bancaixa, Bromera i l’Ajuntament d’Alzira, apareix el logotip de la Generalitat de Catalunya amb la Institució de les Lletres Catalanes.
Per a reflexionar veritat? I mentre tant fem país llegint en valencià i gaudim d’aquesta tardor literària.
