Ningú pot discutir que la magnitud dels atacs per part dels governs valencià i espanyol al sistema educatiu en els darrers cursos i amb l’excusa de la crisi, han generat inicialment una resposta contundent de la comunitat educativa i de la societat en general. I dic inicialment perquè sembla que la mobilització ha decaigut en els darrers mesos. Tothom recorda el moviment de resposta a les retallades i la forta repressió que va patir el moviment estudiantil, entre d’altres esdeveniments que ara semblen molt lluny.
Però els ensenyants no podem oblidar que en aquest quatre anys, s’ha imposat la LOMCE sense cap consens, la Conselleria ha aplicat un decret de plurilingüisme sense cap rigor pedagògic, les condicions laborals del professorat s’han vist molt empitjorades, hi ha menys docents i més hores lectives, més alumnat a les aules i tenim retribucions inferiors. Tot, fruit d’aquesta política de balafiament de recursos i de retallades que també ha arribat a les ajudes de menjador, a beques, a llibres de text etc. Totes aquestes mesures que han suposat una agressió directa a l’ensenyament públic, cada vegada més supeditat a l’ensenyament concertat i privat que gaudeix de tots els privilegis polítics i educatius.
La importància d’aquestes eleccions és fonamental. La participació és vital, ja que l’abstenció podria deslegitimar els sindicats del sector i afeblir els seus posicionaments en la negociació, la qual cosa tindria conseqüències negatives per al professorat. Cal anar a votar malgrat els entrebancs administratius que impediran el tradicional permís horari de vesprada per anar a votar en els centres que no tenen mesa electoral, que són la immensa majoria.
Cal anar a votar per alertar de les retallades en les plantilles, per denunciar la supressió d’unitats escolars en infantil i primària mentre es modifiquen i augment les ràtios. Cal anar a votar per dir prou a les retallades de les condicions laborals, per rebutjar la imposició de la LOMCE, perquè volem defensar l’ensenyament en valencià, perquè volem demanar més serveis psicopedagògics als centres. Cal anar a votar per una nova llei de formació de persones adultes, per la millora dels ensenyaments artístics i l’augment de l’oferta en les escoles oficials d’idiomes. Cal anar a votar perquè ens preocupa la salut laboral del professorat i perquè volem dignificar la nostra tasca.
Ara que les expectatives de canvi de partit de govern al País Valencià són més palpables que mai, cal tenir uns sindicats nets, transparents, assemblearis i participatius. Cal tenir uns sindicats reivindicatius que lluiten per recuperar les condicions laborals que ens han robat i que són clarament perjudicials pels treballadors i treballadores de l’ensenyament. Companys i companyes el dijous dia 4 anem a votar i reforcem la nostra escola, l’escola que volem.
