Situada a les dues ribes de l’estret del Bòsfor, a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d’Or, travessat pel famós pont de Gàlata. La seva població actual supera els 13 milions, i això la fa una de les ciutats més grans d’Europa. Les zones històriques d’Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.
Ha estat la meua filla i la seua afició a la dansa oriental, la incitadora al viatge, però he de confessar que des de la lectura de l’assaig de Pamuk sobre la ciutat, l’interès pel seu coneixement ha anat creixent. Recordar que el relat sobre Istanbul de Pamuk és tota una evocació brillant, íntima i panoràmica de la mateixa. Cal dir també que el retrat de la seua ciutat és també un autoretrat de l’autor, on es reflecteix la memòria, la malenconia i la tristesa que ve de viure enmig de les ruïnes d’un perdut imperi. Istanbul de Pamuk és una trobada triomfal de lloc i sensibilitat, molt ben escrit. I ara caminant pels seus carrers, entrant a les seues mesquites i navegant pel Bòsfor puc adonar-me del pas de la història per aquesta ciutat gelada i càlida a la vegada. Istanbul la ciutat de Pamuk.
Però deixant de costat una possible guia turística de la ciutat, el que voldria recordar i ressenyar és l’afer del Premi Nobel de Literatura arran de les seues declaracions ja fa uns anys, sobre que a Turquia van ser assassinats 30.000 kurds i un milió d’armenis, declaracions que dugueren a terme tota una campanya contra ell i el varen obligar a sortir del país. I és que el codi penal turc va incorporar un article nou -l’article 301- segons el qual qui insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a una pena de presó d’entre sis mesos i tres anys. A Pamuk li va ser aplicat aquest article amb caràcter retroactiu i va ser processat per les declaracions que havia fet.
El cas de Pamuk va acabar cridant l’atenció internacional i va posar en el punt de mira el qüestionat respecte de Turquia als Drets Humans. El Parlament Europeu va enviar observadors al judici i Amnistia Internacional va emetre una declaració en la qual exigia que tant Pamuk com les altres sis persones a l’espera de judici pel mateix motiu foren absoltes, i que es derogués l’article 301. Al final el Ministeri de Justícia turc va promoure que s’arxivés la causa d’acord amb un nou codi penal.
Quina història veritat? I quina casualitat o paral·lelisme. Ara fa un parell de setmanes a Espanya, el Govern de Mariano Rajoy va aprovar una impressionant Llei Mordassa que castiga la protesta social. La polèmica Llei de Seguretat Ciutadana, elaborada pel Ministeri de l’Interior, multa fins a 30.000 euros per ofendre Espanya o les comunitats autònomes. Quin poc trellat! A on ens volen portar?
No tinc paraules. Sols dir-vos que malgrat aquesta gent, eixirem endavant. I malgrat el fred d’Istanbul, explicar-vos que la ciutat de Pamuk és impressionant.
