Torne a repetir, és ara quan l’educació concertada s’ha posat en el punt de mira de la Fiscalia Provincial de València. Les ombres dels concerts educatius i un possible finançament irregular de la patronal de la concertada han obligat a intervenir el Ministeri Públic, que des de fa mesos treballa en una denúncia presentada per Compromís. S’han d’intentar aclarir els pagaments a través dels convenis de concerts de la Generalitat entre 2008 i 2014. Tota una investigació per prevaricació, malversació de fons i falsedat en documents públics.
I, és clar, com que es trobem a cinc mesos de les eleccions, han eixit els defensors de totes les llibertats, sobretot de les llibertats de la seua butxaca, per a com a llops explicar les intencions destructives i corrosives d’un futur canvi de govern a la Generalitat Valenciana i a la Conselleria d’Educació. Així, el portaveu del grup parlamentari popular a les Corts Valencianes, Jorge Bellver, ha acusat Compromís de voler la desaparició de l’educació concertada a la Comunitat. Tal vegada aquest senyor no tenia coneixement de l’entrada de la Guardia Civil als despatxos de la senyora Català per a requisar documentació relativa a tres qüestions que no tenen res a veure amb el tancament de centres educatius: els diners públics que s’han destinat als concerts, el pagament a deu alliberats de la patronal de les escoles que presumptament estan cobrant un sou malgrat no estar en nòmina i, la possible existència de docents majors de 65 anys que podrien estar cobrant sense acudir al centre de treball.
Com a treballador de l’ensenyament públic, que va treballar uns anys a la concertada, pense que deixant de costat les possibles conseqüències judicials i administratives que es puguen derivar de la denúncia de Compromís, cal desemmascarar la realitat educativa i política que sustenta l’educació concertada. Una educació que amb el beneplàcit del PP i de les seues normatives educatives, ha deixat de ser subsidiària de l’ensenyament públic per encapçalar el rànquing d’eficiència i rendibilitat educativa segons unes proves de diagnòstic enganyoses de resultats més que criticables. Així, a hores d’ara l’escola pública en moltes poblacions del país és totalment testimonial.
El debat el podem obrir en qualsevol moment, sols cal anar a les hemeroteques i veure què han dit sobre aquest tema els Moviments de Renovació Pedagògica, els Sindicats de l’ensenyament, les Federacions d’AMPAs, Escola Valenciana, les Associacions d’Inspectors, alguns Col·legis de Llicenciats, etc. I és que des de la meua opinió, hi ha un fet indiscutible i és que les escoles concertades, totes les escoles subvencionades amb fons públics han de complir la llei. Per això no es pot entendre que les concertades no tinguen ensenyament en valencià, o no escolaritzen nouvinguts, o no tinguen alumnat amb necessitats educatives especials, o tinguen augments de ràtio mentre al costat es tanquen escoles públiques.
Si hi ha un canvi de govern al País Valencià, eixe serà un dels reptes: fer complir la llei i acabar amb els privilegis i els negocis educatius d’alguna gent.
