Aquest cap de setmana és cap de setmana de fogueres de Sant Antoni. Fogueres d’hivern que es construeixen i es cremen a les places dels nostres pobles i localitats al llarg de la nostra geografia. Així, a la comarca dels Ports i del Maestrat (El Forcall, Morella, Cinctorres, La Todolella, Villores, Vilafranca, Albocàsser, Benassal, Olocau, Catí,…), a la Ribera del Xúquer (Gavarda, Alberic, Alzira, Fortaleny,…), la Costera (Canals, Barxeta,…), la Vall d’Albaida (Alfarrasí,…), l’Alt Túria i el Racó d’Ademús (Pedralba, Titaguas, Alpuente,…). A totes elles l’arbre central (el maig) simbolitza l’arbre de la vida, l’eix del món.
Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. Aquestes fogueres tenen també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones. Fer passar els animals o els ramats o també les persones entre focs o xafigant la brases, és un antic ritus de protecció present en nombroses cultures. La foguera és el centre de la celebració, al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen diverses activitats festives i lúdiques.
També en algunes d’aquestes poblacions del nostre País, es fa la publicata. Es tracta d’una relació satírica en vers que es fa en homenatge al sant, servint de crítica a les persones, els costums i els esdeveniments més notables de l’any anterior (govern, ajuntament, parròquia, colles,…) Aquesta desiderata es llegeix a la plaça on es fa la foguera i d’aquesta forma es cremen les males notícies i les males intencions de forma pública.
Doncs aquesta és la meua publicata. Tirar al foc els grans esdeveniments organitzats per la nostra Generalitat que han acabat passant factura a les arques públiques. Acabar amb la gent corrupta que durant els darrers anys ens ha governat amb prepotència i enganyifes, ja és hora que els emmanillen i els porten davant de la justícia. Cremar les barbaritats valencianes que ens col·loquen al capdavant dels balafiaments més sonats de la història democràtica del país. Socarrar per exemple, la Formula 1 i que paguen els que han fet un negoci ruïnós amb els nostres impostos. Rescatar les persones, acabar amb la pobresa de la gent i que els bancs tornen els diners de les preferents. Cremar tots els expedients de desnonaments i lluitar per una vivenda digna per a tothom. Posar com a pollastre rostidet el president pel tancament de la RTVV. Tirar a la foguera la privatització i les retallades en els serveis públics bàsics. Fer espurnes
tota aquesta cronologia de l’ostentació que volent ésser símbol de la modernitat i del progrés, ens col·loca a la cua del desficaci i el malbaratament i ens empobreix socialment, culturalment i econòmica.
Sant Antoni quin fred fa, farem una foguera. I cremarem la nostra ràbia i indignació. Mantenint, mentre ballem al voltant de les fogueres d’hivern, l’esperança pel pervindre primaveral que s’albira distint i interessant.
