Però la realitat d’avui 8 de març de 2015, és prou tancada i cabuda. En l’actualitat, les condicions laborals, socials i econòmiques continuen sent més desfavorables per a les dones. Les dones pateixen contractacions més precàries, desigualtats salarials i laborals. La taxa de desocupació femenina és superior a la taxa de desocupació masculina. Ara bé, en l’inici de la crisi va créixer la desocupació masculina com a efecte de la destrucció d’ocupació en alguns sectors d’activitat, no obstant això, en el moment actual, la desocupació femenina creix espectacularment com a efecte directe de les polítiques que el govern del PP està aplicant, tal com comprovem en les últimes dades de l’EPA.
Esta destrucció d’ocupació és el resultat directe de la Reforma Laboral, una regulació que, a més, fa impossible el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. I també és el resultat del desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar i els servicis d’atenció a les persones. La Reforma Laboral del PP expulsa els sectors més vulnerables de l’ocupació, i ací estan les dones. A més, deixa sense drets les dones treballadores, a totes en general i específicament les que tenen treball a temps parcial, treball temporal, o a aquelles que tenen responsabilitats familiars.
El salari mitjà de les dones no arriba a un 76% del dels homes. L’escletxa salarial entre homes i dones es situa, arran de la crisi, al voltant del 6.144 euros (segons l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial. INE). A l’escletxa salarial se li ha d’afegir una major segregació ocupacional de les dones que pateixen la temporalitat i la contractació a temps parcial no voluntària amb major intensitat. Segons les dades de les dones que estan en desocupació, un 73% són contractades a temps parcial, la qual cosa suposa una forma de discriminació indirecta. El 68% de la població assalariada amb ingressos inferiors als del salari mínim interprofessional és femenina. A més, els sectors d’activitat on els salaris són més baixos, són generalment sectors feminitzats. I no comptem a les nostres dones joves que han eixit del país.
Les reformes laborals, dutes a terme pel PP, han ocasionat que les desigualtats salarials i laborals entre homes i dones s’incrementaren progressivament. Aquestes accions, i retallades, estan carregats d’ideologia. Quan es van publicar en el BOE no estaven sols, estaven acompanyats de múltiples missatges que venien també de les mateixes files conservadores; missatges que relacionen l’autenticitat de ser dona amb la maternitat, la defensa de l’educació segregada de xiquets i xiquetes, l’eliminació de l’educació per a la ciutadania. Missatges que pretenen situar les dones de nou en les tasques d’atenció, la criança i la dependència.
Sens dubte, el canvi que necessitem per a eixir d’esta crisi, que és econòmica, però també política i social, passa per comptar amb tots i amb totes, homes i dones, sense menysprear capacitats. Els poders públics, dintre del seu àmbit, han d’impulsar una nova generació de polítiques d’igualtat que contraresten aquestos problemes de forma específica. Avui és un dia per a recordar la història de les dones. Una història de reivindicacions i lluites per aconseguir els mateixos drets laborals, econòmics, polítics, socials i culturals. A hores d’ara, reconèixer-nos en la història de lluita de les dones significa trobar raons personals i col·lectives per a resistir, per avançar en la transformació social i plantar cara als “ninots de falla” que ens mal governen.
Maria Mercè Marçal finalitza el seu poema del drap de la pols (tot un homenatge a la dona de casa) amb un “surt la guerrer vers el camp de batalla” Tota un premonició per a les dones. I per si de cas, un darrer atreviment i prec: necessitem més dones comentaristes de l’actualitat als nostres mitjans de comunicació i també laveupv.
